El dèficit espanyol en impostos ambientals

En general, els impostos generen distorsions en l’economia i en el comportament de les persones i empreses. Ara bé, no tots els impostos ocasionen les mateixes distorsions. N’hi ha de més eficients que altres. Entre els més eficients hi ha els impostos ambientals. Ens referim als gravàmens sobre l’energia, el transport, la contaminació i certs recursos.

Així, s’ha contrastat empíricament que la imposició sobre el medi ambient té un impacte menys dolent per al creixement econòmic que la imposició sobre la renda individual, el treball o la renda de les societats.

A més, la fiscalitat ambiental pot ser un substitut d’altres impostos més distorsionadors, com ara els que graven el treball. Aquest fet pot incrementar la competitivitat de l’economia en reduir els costos laborals i generar una utilització més eficient dels recursos i de l’energia. Per exemple, els impostos sobre la contaminació atmosfèrica fan que no siguin tan necessàries tarifes regulades per primar les energies renovables. Igualment, els impostos sobre el consum d’aigua incentiven la millora de les instal·lacions i l’estalvi d’aigua.

Moltes vegades s’ha criticat la imposició ambiental perquè es considera regressiva, és a dir, que perjudica les persones amb rendes baixes. Si bé s’ha d’estar alerta en aquest aspecte, s’ha de tenir en compte que hi ha estudis que demostren que l’IVA és tres o quatre cops més regressiu. Així mateix, alguns impostos ambientals poden ser progressius. És el cas dels impostos que graven els vehicles i els carburants. S’ha demostrat empíricament que les persones de rendes altes posseeixen cotxes més grans i recorren més quilometres, la qual cosa ocasiona que la imposició ambiental els perjudiqui més.

També cal tenir en compte que alguns impostos ambientals, per exemple els que graven l’energia, poden tenir efectes negatius sobre la competitivitat d’alguns sectors, la qual cosa obliga a integrar-los en polítiques ambientals àmplies que englobin diversos instruments i neutralitzin els efectes negatius.

L’estat espanyol està a la cua dels països de la UE pel que fa a fiscalitat ambiental. Així ho detalla un informe sobre aquesta qüestió elaborat recentment per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). L’experiència en imposició ambiental es limita essencialment a l’àmbit de les comunitats autònomes, però té baixa intensitat, poca efectivitat i una limitada capacitat recaptatòria. Així, la recaptació dels impostos sobre recursos i contaminació representa el 0,1% del PIB, els de transport el 0,3% i els que graven l’energia entre l’1,2% i l’1,4%. Per tant, el pes de la imposició ambiental espanyola se situa entre l’1,6% i l’1,8% del PIB, quan la mitjana de la UE és del 2,4%. Si s’arribés a la mitjana europea es generarien entre 5.000 i 6.000 milions d’euros addicionals. Fins i tot, una aposta més ambiciosa podria generar més recursos i comportar una davallada de la imposició sobre les rendes del treball (cotitzacions socials i IRPF), que són les que suporten bàsicament més càrrega impositiva.

La reforma fiscal que actualment està duent a terme el govern espanyol no inclou novetats en aquest camp, malgrat que l’hi havien recomanat expressament organismes internacionals com l’OCDE i el Consell d’Europa. L’OCDE ho va fer en els seus informes sobre l’economia espanyola del 2010 i el 2012. En aquest últim recomanava l’ús de la imposició ambiental en el marc d’una política de devaluació fiscal que podria permetre una davallada de les cotitzacions socials i així afavorir el creixement econòmic. El Consell d’Europa, també el 2012 i el 2013, recomanava al govern espanyol que per afavorir el creixement reorientés la pressió fiscal des del treball cap a activitats perjudicials per al medi ambient.

Per la seva banda, la Comissió Europea també recomana l’ús de la fiscalitat ambiental mitjançant les seves directives i recomanacions. El setembre del 2011 va presentar el full de ruta cap a una reforma fiscal eficient a Europa i va destacar que una fita per al 2020 serà el canvi de la imposició sobre el treball al de la imposició ambiental.

En conclusió, la imposició ambiental pot ajudar a la consolidació fiscal, reforçar el creixement i la competitivitat, assegurar la viabilitat de les polítiques sobre el canvi climàtic i avançar cap a una economia baixa en carboni.

A l’estat espanyol hi ha marge per incrementar la imposició ambiental, principalment en la que recau sobre l’energia. Per tant, és una oportunitat perduda que l’actual reforma fiscal no prevegi aquest tipus d’imposició.