Acaba de finalitzar el primer curs de formació de directors de centres educatius organitzat a Catalunya amb la col·laboració del departament d'Ensenyament de la Generalitat, ESADE i el centre Jesuïtes Educació. Enmig de tantes restriccions, sentències dels tribunals i defalliment del món educatiu català, aquest esdeveniment pot ser considerat una molt bona notícia, tant perquè s'hagi dut a terme com, sobretot, pels resultats assolits. Hi participaven directors i directores de molt diversa procedència, edat, experiència, territori i titularitat. Tot semblava indicar que el moment triat i la barreja de participants auguraria, en el millor dels casos, un exercici d'autolamentació i, en el pitjor, un còctel explosiu de retrets ideològics sobre els models educatius i organitzatius en dansa. Doncs bé, res més lluny de la realitat. L'experiència ha estat altament enriquidora i, en un cert sentit, fundacional, i ha generat altes dosis de motivació, ganes de participació, enfortiment de vincles, millora de competències i un devessall d'energia. M'atreveixo a dir que aquest programa pilot, en condicions normals, hauria de ser la promesa de continuïtat i de normalització de la tasca de professionalització de la funció directiva als centres educatius i de la millora del lideratge educatiu a Catalunya.
A l'hora d'abordar la formació en la tasca dels directors de centres sobren la ignorància i els prejudicis i ens manca construir més espais d'aprenentatge compartit que ens ajudin a saber dirigir equips, exercir el lideratge pedagògic, avaluar resultats, millorar la gestió del temps i dels recursos i avaluar el rendiment dels centres i dels seus membres. Com deia Rosa Salavert, una de les professores del curs, l'autèntic canvi comença a l'aula i són els petits canvis els que acaben marcant la diferència. Aquests canvis visibles vénen precedits, però, d'alguns d'invisibles relacionats amb les percepcions i expectatives dels equips de professors. El lideratge és, sempre, un procés continuat d'interacció entre una persona i un grup a través d'una visió que comporta tant la reestructuració de les percepcions i expectatives de tots els membres com, finalment, la modificació del seu comportament. El canvi de comportament i rendiment es manifesta a l'aula però el canvi de percepció comença abans, i aquesta és justament una de les tasques fonamentals dels equips de direcció.
Com deia la consellera Rigau en l'acte de clausura, avui ens cal augmentar la confiança en el món educatiu i també, molt concretament, en aquelles persones que decideixen posar-se al capdavant dels centres. Ells i elles són els que poden aportar un autèntic humanisme, una sensibilitat social sovint oblidada i afegir valor a la gent a través de la millora en la formació i el servei que donen. Tenim per davant el repte de millorar l'èxit escolar. Els equips directius són els principals actors a l'hora de traslladar missatges que ajudin a ampliar les expectatives de millora dels alumnes i, de retruc, la millora del seu rendiment escolar. Avui sabem que podem contribuir a la qualitat educativa a través de les competències adquirides tot identificant les millors estratègies. La formació directiva ha d'anar orientada en aquesta direcció.
En el lliurament de diplomes del curs hom podia percebre entre els participants actituds i sentiments sovint perduts: il·lusió, goig, satisfacció, optimisme, coratge. Hi havia la sensació d'haver compartit el mateix repte, independentment del centre o la titularitat de procedència, i d'haver assolit una nova identitat, la de viure a partir d'ara d'acord amb el que eren: directius. Ho recordaven un grup de directors en la presentació del seu projecte final: el lideratge (educatiu) és una qüestió de com ser, i no tan sols de com fer. Interioritzar professionalment la tasca directiva implica modificar la mirada ("fer de representant del centre davant l'administració i de representant de l'administració davant del centre"), incorporar i exercir un feix nou d'aprenentatges i redefinir els propòsits que guiaran l'acció individual i col·lectiva. Això vol dir assumir íntimament la responsabilitat d'exercir les competències assumides i confiades i actuar en correspondència.
En la meva intervenció final, el dia abans de la cloenda, vaig recordar a tots els participants dos missatges senzills. Els mestres en general, i els directors en particular, són portadors de torxes i sembradors d'estels. En acabar els sis mesos intensos de formació els estem dient: "Pren el relleu, porta'l un tros del camí i després transmet-lo, com a mínim amb el mateix nivell d'il·lusió i qualitat amb què un dia te'l van donar a tu. La torxa ara et toca dur-la a tu. Fes honor al teu compromís. I aquest compromís et convertirà en sembrador d'estels, aquell que de manera sovint silenciosa i invisible transforma la realitat i la millora". El segon missatge és de celebració i focalització. Al final d'una aventura (trans)formativa la pregunta inevitable és: i ara què? Afortunadament, el poeta Joan Maragall em va servir d'inspiració i resposta a la pregunta. "Gosa el moment; / gosa el moment que et convida, / i correràs alegre a tot combat: / un dia de vida és vida; / gosa el moment que t'ha sigut donat". Amb aquesta sensació combativa i de gaudi, crec, es va acabar aquest primer curs de formació de directors de centres educatius.
