EL MATEIX METGE li donava 16 mesos d'espera per treure-li pedres de la vesícula a la sanitat pública i, a la privada, el va operar en 15 dies. A sobre, li va etzibar: "Tanta sort que t'hem operat ara, perquè ja començava a gangrenar...". Aquesta és l'experiència d'un conegut meu operat fa pocs dies, però pot ser la de molta gent que està en llistes d'espera aguantant-se el dolor i patint per si l'evolució del seu mal s'agreuja fins a fer-lo ja greu o irreversible. Segur que els metges no poden fer gaire cosa, perquè tenen poc marge de maniobra, excepte en casos greus, per modificar les llistes d'espera i el calendari de les intervencions. De tota manera, és un exemple de fins a quin punt aquestes retallades salvatges que s'han fet els darrers anys a la sanitat pública comencen a cobrar-se víctimes i posen en perill la salut de la població. Ho explica molt bé avui Antònia Artigues a Societat oferint no tan sols les xifres últimes que ha donat el Govern, sinó comparant-les amb les que hi havia fa uns anys. Si ara la mitjana d'espera per a una operació és de 108 dies, fa dos anys era de 51. Menys de la meitat. Amb això ja està dit tot. No és un tema fàcil, segur. I tampoc no afecta només la sanitat balear, però això al pacient que espera fins a 60 dies per operar-se d'un càncer de pulmó no el consola. Ja ho deia Joan Carles March a l'entrevista que us oferíem ahir: aquestes polítiques d'austeritat tenen conseqüències, i les veurem segurament d'aquí a uns anys amb els índexs de mortalitat. Potser ja és hora d'aturar-los els peus.
