L' EDITORIAL
Opinió 16/03/2012

El dramàtic balanç d'un any de revolta popular a Síria

2 min

Ja fa un any que dura la revolta popular contra Baixar al-Assad, i el balanç és esfereïdor: més de 8.000 morts, prop de 230.000 persones desplaçades, vies de fugida dels refugiats plagades de mines antipersona, drets humans trepitjats de manera sistemàtica, desercions a l'exèrcit i al règim, periodistes (testimonis) estrangers eliminats i evidències de 30 tipus diferents de tortures, segons Nacions Unides i Amnistia Internacional.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La revolta ha ampliat suports dins del país, però no sembla haver fet cap efecte en la fortalesa militar del règim sirià, ara en plena i violenta ofensiva al nord del país. Al-Assad no ha fet cap senyal que apunti a una renúncia. Si ha de morir, morirà matant. Els correus electrònics publicats a The Guardian reforcen la idea que el president sirià és un dirigent que viu aïllat de la realitat (i envoltat de tota mena de luxes). Els documents també demostren que ha buscat l'assessorament de l'Iran sobre com aturar la revolta. De fet, Teheran és l'únic suport clar amb què compta Damasc a l'escena internacional, juntament amb Moscou, que -amb un Vladímir Putin tot just apuntalat al poder- frena, amb el suport de Pequín, les condemnes del Consell de Seguretat de l'ONU.

No obstant això, Baixar al-Assad no podria sostenir-se amb la fortalesa actual si no fossin tan evidents la contradiccions que paralitzen la reacció d'Occident, que es limita a condemnes verbals, consultes d'ambaixadors (o retirada, segons els casos) i sancions econòmiques d'abast relatiu. Tampoc la Lliga Àrab va més enllà d'exigir que deixi el poder.

Sembla, doncs, evident que la comunitat internacional -centrada en la crisi econòmica, escaldada a Líbia, conscient de la complexitat del gresol d'ètnies del país i d'un exèrcit sirià encara robust, coneixedora de l'atomització de l'oposició política i d'un opositor Exèrcit Lliure Sirià sense prou armes ni diners i tement les conseqüències d'una caiguda d'Al-Assad- està donant al règim el que més li convé: temps.

stats