se'm despenja un radiador pel costat dret, aquesta mena d'avaria que ningú ve a arreglar-te. Hauré d'esperar que Joan, l'obrer, treballe pel poble i em faça el favor. Mentrestant decidisc falcar-lo per evitar que se'm despenge, també, per l'altre costat. No tinc rajoles (tantes n'ha necessitat l'especulació que no en queda cap) ni res semblant per posar al terra. Mire la llibreria. Calcule la mida: em calen dos llibres gruixuts. Mai més tornaré a malparlar de Dan Brown.
diagnòstic: El País Valencià està en coma etílic (per borratxera de construcció).
és una pena que el llibre La noche quedó atrás , de Jan Valtin, haja passat desapercebut, que cap editor en català l'haja traduït encara. Es tracta d'una autobiografia que es complementa a la perfecció amb Vida i destí , de Grossman. Un volum de set-centes pàgines que vaig devorar amb ansietat. Interessant, ben escrit, amb una lliçó d'història des de la trinxera, a peu de batalla, contada en primera persona. La vida d'un militant comunista alemany, espia soviètic, que acaba perseguit per Hitler i Stalin.
La ideologia sectària, l'error, el fracàs, la desil·lusió. Un llibre memorable, amb categoria de clàssic. Curiós que les novel·les històriques tinguen tants lectors i tan pocs els llibres d'història, d'aquella que t'explica les claus essencials del segle XX, fonamentals per entendre els nous costums ètics, socials i polítics.
falles. les recorde com una festa obrera, quan per tot arreu hi havia orquestres i et quedaves en la que més et venia de gust; quan no hi havia brètols posant coets dins les canals dels edificis per fer el soroll més audible. Ara es tracta d'això: de soroll. Fins i tot Canal 9 (en pau descanse després de les eleccions) transmet les mascletaes amb els decibels, en un cantó de la pantalla, que assoleixen les disparaes . Soroll a l'hora que vulgues. (Enguany, com l'any passat, gent que supose aliena a la festa oficial m'ha rebentat la bústia. Forma part de la tradició que com a bon valencià respecte.) Els fallers, els amos gairebé durant un mes. Si has de treballar l'endemà et fots, encara que no siga la preceptiva setmana fallera. És la festa de Rita, el seu mes de glòria, la de la fallera major i la infantil, dient potser l'única frase que saben en valencià: Senyor pirotècnic, comence la mascletà .
La mascletà . Sent jo un xiquet mon pare m'obligava a posar-me a la primera fila. Jo tancava els ulls, m'arronsava, em tapava les orelles... No superava la prova. Després, sí; després gaudia l'olor de la pólvora, les bandes de música, els bunyols de carabassa, l'ambient. Segons en quines falles ara cal un ambientador. També al balcó de l'ajuntament, amb primers plans de Rita i l'habitual vestit roig. ¿No en té un altre? Doncs ho té fàcil. Que li pregunte a Francisco Camps on se'ls comprava. Potser estaven d'oferta, els pagava en metàl·lic, segons ha declarat al Tribunal Superior de Justícia, per escrit. Quina autonomia més pollosa: el nostre president no disposa d'una VISA. Tanmateix el Bigotes, un empleat, regalava rellotges de luxe a tort i a dret (més a dret que a tort).
vuit i quart del matí: Em pose la disfressa de cínic abans d'eixir al carrer.
els dissabtes, el vestidor del gimnàs del poliesportiu del meu poble està ple de pares amb xiquets. Els hi porten perquè els ensenyen a nedar. M'empipen els xiquets mal educats: criden, corren, t'agafen qualsevol cosa i la deixen allà on els rota. Anys enrere un nano, fill de progres, ens va malbaratar un sopar a deu adults: Pau, estigues quiet. Pau, per favor... No res, ell a la d'ell mentre els nervis del col·lectiu simulaven comprensió. Fa tres setmanes, aprofitant que el pare estava vestint-se, li vaig fotre una clatellada raonable al bescoll a un dels xiquets que més donava pel sac. Pobret, li dic al pare així que el nano es fregava el bescoll, s'ha pegat un colp. El xiquet se'n torna al seu lloc amb cara de pomes agres, estranyat, sense saber ben bé d'on li ha vingut l'ensopegada. La clatellada se l'hauria d'haver endut son pare, però és un armari amb músculs fins i tot a les orelles. Atenció, ensenyants: quan falla l'educació ha d'actuar la repressió. És empíric, no m'ha tornat a molestar.
