Vivim un moment dominat per la doctrina de "no hi ha alternativa", que et fa semblar molt responsable i alhora t'eximeix de responsabilitats, perquè en el fons tu no ho volies. Com quan renyes el nen per delegació i intentant, a sobre, quedar tu com el simpàtic: "Fes això o la mare s'enfadarà, ja saps com és ella". Fer el que s'ha de fer sona bé, fa de persona seriosa. Però és més seriós buscar el màxim d'alternatives, si reivindiques la llibertat per sobre de l'obediència, si desconfies dels fets que es precipiten i de les inèrcies que t'empenyen contra un abisme o una paret. Qui fa una cosa que no ha decidit perquè no té cap més remei no lidera res. Portat a l'extrem, per responsabilitat hauries de negar-te a fer una cosa de la qual no n'assumeixes les conseqüències perquè creus que no seran les que desitjaries. Si tens un marge petit de decisió, encara és més important com l'utilitzes, de manera que als nostres governs no els podrem jutjar per tot el que els imposa Europa, però ens mirarem amb lupa tot el que decideixen, d'això sí que n'hauran de respondre. D'acord que mai havia estat tan fàcil tenir coartades, excuses i culpables, però perdre el temps col·leccionant justificacions per a la derrota seria molt irresponsable. La gent responsable només s'hi posa si creu que ho pot fer bé. I, per responsabilitat, procura ser lúcid, creatiu i tenir coratge.
