Opinió 08/02/2012

La gran contrareforma

i
Ernest Folch
2 min
No es tractava de solucionar cap crisi sinó d'imposar una ideologia.

El PP va tornar al poder a cavall del lema "És l'economia, estúpids!", que va immortalitzar James Carville, l'assessor que l'any 92 va donar a Bill Clinton una victòria amb aquest concepte tan obvi com efectiu. I com que era l'economia i res més que l'economia, és així que Mariano i Cia. ens van bombardejar durant quinze dies amb l'impuls del creixement, la creació d'ocupació i el principi d'austeritat, tot amenitzat amb el clàssic "tot és culpa de Zapatero", i el còctel va donar resultat, en part perquè com es va veure el cap de setmana passat a Sevilla, a davant no hi tenia el partit de l'oposició sinó de la descomposició. Un cop ja ens havíem cregut aquest guió, va i al primer revolt, és a dir, acabat de jurar el càrrec, han començat a aparèixer les primeres sorpreses: el PP llop, que s'havia camuflat molt hàbilment sota el vestit innocu de la crisi, ha començat a ensenyar la poteta peluda que havia amagat sota la taula de la campanya electoral. Passat el tràmit necessari de les eleccions, per fi s'ha tret la careta i han començat a ploure en cascada un seguit de mesures o d'insinuacions que no es caracteritzen precisament per tenir res a veure amb l'economia. Un dia es filtra que es podria revisar la llei dels matrimonis homosexuals, un altre que ja s'han iniciat els tràmits per revisar la llei de costes, un eufemisme per no dir que es procedirà a destrossar els pocs metres de costa que encara queden verges. L'endemà estudia declarar els toros un bé d'interès cultural, que és la manera de desactivar per dalt els drets que Catalunya ha aprovat per baix -un clàssic del PP-, i dos dies més tard una possible implantació d'una cadena perpètua "revisable", un oxímoron impossible destinat a satisfer les fantasies dels més radicals. Però com que tota traca té també el seu punt culminant, el plat estrella era la revisió de la llei de l'avortament, una advertència als que encara creien que aquest seria un govern moderat. De fons, les franquícies locals, com la mallorquina del Sr. Bauzá, ja han començat l'anunciat extermini del català, a plena llum del dia i sense contemplacions.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No ens enganyem: el nou PP ha començat a passar el seu particular i implacable rodet. Els comentaristes insisteixen molt sospitosament a destacar la gran educació d'aquest govern, com si tot plegat fos una qüestió de formes, però el cert és que en pocs dies, i molt amablement, ha anat més lluny del que s'hauria atrevit mai la fundació FAES. En alguns moments sembla fins i tot que les eleccions no les hagi guanyat Rajoy sinó Rouco Varela. Després del luteranisme zapaterista, ve la gran contrareforma popular. Se'ns va dir que la prioritat era aplicar un programa econòmic i hem descobert que en realitat no es tracta de solucionar cap crisi sinó d'imposar una ideologia, i per la via ràpida. Entre altres coses perquè l'economia està en mans de la Sra. Merkel, i les úniques engrunes polítiques que li queden al PP són tan sols ideològiques. Si tot això ho veiés el vell James Carville ara no li quedaria més remei que exclamar: "És la ideologia, estúpids".

stats