L' EDITORIAL

Un indiscutible entre els poetes de debò

El segle XX ha estat una autèntica edat d'or per a la literatura catalana, i en especial per a la poesia. De Verdaguer i Maragall a Espriu i Martí i Pol, per citar dos autors que ara celebrem, una gran pluralitat de versos han fet vibrar la lírica en tots els seus registres, i han donat veu al país en els moments difícils. Des del primer dia, l'ARA ha volgut anar de bracet d'aquest magnífic estol: hem volgut que la poesia ens acompanyés, l'hem volgut fer quotidiana i pròxima per als nostres lectors. Als que ens heu fet confiança durant aquests quasi tres anys d'existència del diari ja no us estranya que la poesia de tant en tant es coli a les pàgines de l'actualitat, per contrapuntejar-la, per endolcir-la, per dialogar-hi, per transcendir-la.

Avui hi tornem, i ho fem per recordar Miquel Martí i Pol en els deu anys de la seva mort, que es compleixen demà. És el poeta més llegit de la segona meitat del segle XX, un autor que en aquesta dècada ha seguit conquerint l'atenció de la gent, tant a les escoles com a les univeritats, i a les cases, i a les biblioteques. També a la premsa. Avui oferim una petita joia de joventut, el recull inèdit Veu incessant, escrit el 1954. Val la pena. Al poeta també li hem volgut donar un tractament gràfic rellevant, amb la seva presència poderosa omplint tota sencera la sobrecoberta, i amb les instantànies de Roda de Ter captades per Pere Tordera. I, naturalment, li hem dedicat un dossier per posar els lectors al dia sobre l'actualitat martipoliana: Àlex Broch ens acosta la seva obra com a crític i prologuista, Ignasi Pujades ens detalla la fi de la monumental biografia que li ha dedicat, els seus amics íntims ens el recorden i ens el fan pròxim, repassem la projecció internacional -potser insuficient- dels seus llibres i analitzem la seva incidència polièdrica en la cultura catalana. I tot plegat embolicat amb una tria de versos seus de totes les èpoques i llibres. Ha estat un autèntic plaer rellegir-lo, repensar-lo, tornar-ne a gaudir. Com va deixar dit Espriu, si parlem de poetes de debò, "no hi ha dubte que Miquel Martí i Pol és un d'ells, un dels pocs indiscutibles". Àvid de vida, de fer-se entendre i d'entendre, la seva veu continua ressonant al segle XXI.

Més continguts de

El + vist

El + comentat