El subjecte de la llibertat és la persona. L'expressió de ser lliure topa amb la pell humana, ni més ni menys. Segons el diccionari, lliure és aquell "que no està subjecte al domini d'altri" o "que té la facultat d'obrar com vulgui, de triar per si mateix". De la conjunció d'un grup de persones lliures pot nàixer un col·lectiu social o altre. No de cap altra manera, si bé ho pensem.
La llibertat viu en un terreny abstracte, però tan emocional que quan cridàvem "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia!" ens esborronàvem. I entre els tres conceptes, el que sentíem que palpava més profundament la nostra interioritat era la llibertat. A través d'ella, podíem decidir plenament, sense entrebancs que ens impediren justament ser lliures.
Per què, doncs, els catalans senten la llibertat com una aspiració, cada vegada més com un anhel personal i col·lectiu? Perquè veuen en la teoria i en la pràctica que estan subjectes al domini d'altri, que no poden obrar com vulguen, ni triar per si mateixos. Que passe això en ple segle XXI i en l'anomenat primer món, resulta inadmissible es mire per on es mire, un insult a la persona.
Hi haurà qui es preguntarà: ¿per què ara i no abans? Venim de les foscors salvatges de la història, moltes de les quals encara continuen corcant l'edifici del nostre món. D'altra banda, no cal haver llegit Hegel, per saber o intuir que la consciència humana s'eixampla al llarg del temps, tot i que allunyen cada volta més la docència d'aquelles matèries que ens conformen com a humans.
Una majoria de catalans volen ser lliures, un a un, fins a constituir una Catalunya lliure. S'hi oposa el poder de l'Estat espanyol. Tot poder –en frases d'ús ben comú, si bé poc reflexionades– només pretén romandre en el poder, perpetuar-se en el poder, com ho han fet el PP i el PSOE, més totes les institucions adherides o oligarquia madrilenya, durant aquestes últimes dècades.
Però tot poder, per a continuar sent poder gràcies a la inèrcia històrica, empra diverses maneres de repressió contra aquells que no volen ser-ne súbdits: des de negar-se a esclarir conceptes com la llibertat fins a l'amenaça armada. Cal adonar-se que el poder de l'Estat és la forma suprema de l'egoisme, contra la pervivència del qual són vàlides totes les armes.
