El programa Via llibre és l'espai del canal 33 dedicat als llibres. El programa s'apunta a l'estètica moderneta de la cadena en què cada pla és una fotografia digna de ser emmarcada i que grava els entrevistats ensenyant-los pel clatell. La copa, el cendrer o la cadira en primer pla, desenfocats, mentre l'escriptor parla. I s'hi van inserint imatges suggerents que evoquen la temàtica central de cada programa: la novel·la negra, la paraula, els clàssics, la corrupció, l'humor... Però més enllà de la qüestió purament formal (molt agradable, això sí), l'espai aborda la qüestió literària de manera interessant. Parlar de llibres a la tele sempre ha tingut aquesta pàtina d'intel·lectualització del mitjà. Cada vegada que la caixa tonta i banal s'erigeix en propagadora de la cultura literària es corre el risc del missatge elitista i feixuc. És el moment en què la literatura es venja de la televisió i es passa les normes bàsiques televisives pel forro: sovint s'oblida del sentit del ritme, del llenguatge simple i del valor de la imatge. I aquí és on trobem la virtut del Via llibre : un espai agradable que intel·lectualitza la tele des de la senzillesa. Troba l'equilibri just entre el ritme televisiu i la reflexió sobre la paraula escrita. Cada fragment del programa són càpsules fetes entenent la televisió com una aliada. El programa del canal 33 procura evocar sensacions més que dictar sentències i s'esforça a dinamitzar els espais: cafeteries, barres de bar i hotels moderns s'alternen amb carrers i llibreries. La literatura com a espai de pas. Del surrealisme d'un autor entaulat davant d'un plat d'ostres, a l'austeritat tradicional de l'escriptori, passant pel puf modern d'un hall d'hotel. Fuig de la pretenció per tractar l'espectador com un voyeur i no com un erudit. Adéu al sofà, les piles de llibres, les sabates empolsades dels tertulians i les cortines de vellut que exerceixen una subtil batalla contra la tele fent veure que no existeix.
