CRÍTICA TV
Opinió 30/09/2013

La màquina esportiva de la veritat

i
Guillem Sans
2 min

Al programa Tiki taka de Cuatro han fet un pas més enllà en el format de les tertúlies esportives espectacle; introduir-hi el polígraf. L'especialista en la matèria Conchita Pérez, a qui hem pogut veure al Sálvame deluxe i en altres espais, va sotmetre a la màquina de la veritat el comentarista arbitral de l'espai, l'exàrbitre Iturralde González. Sembla que tot és lícit per intentar esgarrapar espectadors del seus competidors directes: el Punto pelota de Josep Pedrerol a Intereconomía Televisión. L'experiment consistia a intentar esbrinar si el comentarista era imparcial o no. Li va fer sis preguntes, alguna de les quals, com a mínim, curiosa. " ¿Influye Villar en los árbitros? ", li van preguntar. Davant la negativa d'Iturralde, la màquina va dir que deia la veritat. El polígraf acabava de desmuntar la famosa teoria del villarato en un tres i no res i amb un rigor espaterrant. Enrique Marqués, el presentador del xou i madridista confés, no semblava del tot satisfet, però. Davant de tot aquest muntatge, és lògic pensar què serà el següent. Quan trigaran a convidar Sandro Rey perquè analitzi els partits? ¿Tenen pensat contractar algun ocultista per analitzar els fores de joc? ¿Tiraran les cartes per informar de les lesions dels futbolistes? Tot plegat és ben ridícul i és una nova estocada mortal a l'escassa credibilitat del periodisme esportiu. Mai tan pocs havien fet tan mal a la professió. Hem passat d'analistes seriosos a hooligans que opinen segons els interessos del mitjà que representen. Això ja fa temps que no és periodisme, és pur espectacle. I això no seria cap problema si n'informessin els espectadors d'entrada. Les cartes sobre la taula, senyors, però no barregem les coses.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'escot de la polèmica. Les xarxes socials bullien d'indignació dissabte a la nit perquè la presentadora d'Abre los ojos... y mira de Telecinco, Emma García, lluïa un escot exagerat més propi de la gala dels Goya. La veritat és que feia mal a la vista veure el pitram d'Emma García mentre anaven sucant pa al cas de la mort de la nena gallega Asunta Basterra. Tenies la sensació que en qualsevol moment es podia produir el conegut efecte Sabrina i que algun mugró sortís a pasturar. Dramàtic. No semblava la millor vestimenta per tractar un tema com aquest, la veritat. Hi ha coses que no casen. Però Telecinco ha decidit posar tota la carn a la graella, mai més ben dit, per intentar salvar aquest programa, substitut de La noria , que no els dóna els resultats d'audiència esperats. I faran el que calgui. De moment, el programa de dissabte ja es va enfilar fins al 13,8% de quota de pantalla a Espanya. Successos i sexe fan una combinació quasi infal·lible a efectes de share , però, i les consciències? Em temo que ja fa temps que les consciències són un emplaçament publicitari més.

stats