Les mentides del poder

L’última falla de la Generalitat valenciana ha sigut tancar la radiotelevisió autonòmica. Supose que el PP de València o, si volem ser realistes i sincers, el PP de Madrid i els 28 milions d’euros dels seus assessors, hauran fet un argumentari per a respondre a la multitud de queixes i crítiques que suscitarà la cosa. Per descomptat que les respostes no seran a partir de fets i causes, sinó de manera que la desaparició de l’ens audiovisual es dega a una visió previsora del PP i a errors greus de l’oposició. És a dir, són les mentides del poder.

Com que es veu que un objectiu del bipartidisme espanyol era superar en temps al franquisme, coneixem el funcionament de la imaginació política fil per randa. Tancar RTVV no té res a veure amb l’acumulació de dos milers llargs de treballadors –els necessaris, més ara col·loque els meus, després tu els teus–, ni donar a productores de Madrid bona part de la programació. Els diners no s’han balafiat, ni els amics de Gürtel hi han fet intrusions substancioses. I sens dubte que la millor televisió autonòmica era Canal 9.

L’argumentari de debò –recorden-lo, perquè m’enganyaré poc– consistirà en la crítica suïcida de l’oposició contra l’ens o a lamentar que els valencians no han sabut valorar l’alta qualitat de la televisió pròpia. Però la idea genial és que Espanya no es pot permetre dèsset televisions regionals com Canal 9 o TV3. Per això, en un exercici de responsabilitat i maduresa democràtica han hagut de tancar les portes d’aquest mitjà de comunicació, transparent en la seua gestió, plural ideològicament i cent per cent valencià.