Un mínim de tonificació muscular

Manual imprescindible pel perfecte artista pop

Manualimprescindible del perfecte artista pop

Manualimprescindible del perfecte artista pop

Manualimprescindible del perfecte artista poManMa

Un dia de bolo complet pot suposar una jornada laboral de vint hores. Et lleves a les nou, agafes l’avió, viatges a la població víctima dels teus desastres, descarregues, muntes, proves, toques, desmuntes, carregues, te’n vas de marxa i et colgues a les cinc de la matinada: vint hores. Aquesta situació, que pot semblar exagerada, serà la teva rutina. I si això et sembla poc, el públic t’exigirà que l’hora i mitja llarga que ets a l’escenari estiguis a ple rendiment, amb ganes de convèncer tothom i fent bona cara.

Ells s’han aixecat tard, tenen l’horari girat perquè són les festes del seu poble, han dinat, han fet la migdiada, s’han dutxat, han sopat de puta mare i estan al seu mil per cent, tu fa hores i hores que t’arrossegues pel món com un drap maltractat per les inclemències de la logística i la poca consideració de la producció artística professional, que et negarà un entrepà o una cadira amb total normalitat. Només hi ha una manera de suportar aquest trauma: una bona forma física i una salut de ferro. De l’alimentació ja en vàrem parlar. Van alguns consells senzills que li poden estalviar al teu cos moltes dosis de patiment.

Una setmana abans de començar la gira has de girar els horaris de son i vetlla. Quan tothom se’n va a dormir a casa, agafes l’instrument i t’estires al sofà amb una bona pel·lícula. L’objectiu és adormir-se a les tres i llevar-se a les onze, vuit hores clavades. Això és fàcil d’aconseguir i et suposa un gran benefici, però no ho deixis per al darrer dia, ja que la primera vegada que ho proves et forces a adormir-te tard però l’endemà et despertes a l’hora de sempre. Vés alerta i respecta aquesta objecció.

La teva preparació no serà completa sense una bona resistència aeròbica i un mínim de tonificació muscular completa. Els millors esports són el ciclisme, la natació i el fúting. No ocultaré la meva devoció per la primera d’aquestes tres disciplines i, posats a trencar la fredor científica d’aquesta sèrie, em permetré el luxe de recomanar la lectura dels Diaris de bicicleta de David Byrne. Explica que menar una bici obliga a tenir ocupada la part conscient de la ment, però només d’una manera mecànica. Això afavoreix que una part de l’inconscient flueixi. I per a qui pensi que una part important de la seva creativitat ve d’aquesta afluència, la bici és bona per anar a buscar aquesta connexió.

El + vist

El + comentat