SÓN SENSACIONS que ajuden a relativitzar la vida estressada que portam. Ho pens sempre que entr en un hospital i record les vegades que hi he hagut d'estar cuidant altres persones. És com si el món es paràs, com si tot el que hi ha fora, les notícies del diari, les festes, les desgràcies alienes, no importassin gens. El món es redueix a l'habitació o a l'entorn reduït del malalt. Res més importa, perquè en aquell moment no hi ha res més important. Ja hi pot haver una catàstrofe mundial o una final de Champions. De vegades, quan pas davant un hospital i em record d'aquesta sensació, pens en com de relatiu és tot. Com totes les preocupacions i presses que ens fan estar malament, enfadats, emprenyats o estressats desapareixen de cop quan hi ha una cosa més grossa que ens té ocupat el cap. I això em tranquil·litza, em recorda que la vida està per gaudir-la, per viure-la en calma, per aprofitar tots els moments, no demà ni l'any que ve, sinó el moment present, l'ara. Costa, ja ho sé, però l'experiència ens hauria de servir d'alguna cosa. M'expliquen que els veïns d'Estellencs que varen tornar anit a casa seva varen fer una festa i ho celebraren amb cervesa. A ells també se'ls va aturar el món i de sobte tant les celebracions com les preocupacions varen quedar en mode pausa a l'espera que aquest foc devastador deixàs en pau el seu poble. Res més importava, res més era important. La vida et pot canviar qualsevol matinada per una flamarada descontrolada. I, quan la recuperes, val la pena brufar-la.
