AVUI ESTIC UTÒPICA. No perquè hi hagi gaires motius per a la utopia -ahir vaig seguir una mica el debat del Parlament i som conscient de què va la cosa-, sinó perquè sense ella el panorama seria encara més desolador. Estic utòpica perquè crec en la gent, en la capacitat que té la gent, individualment, de canviar el seu entorn. Cada petit gest és important i no podem defallir en l'intent de millorar el món cada dia, perquè sabem que en el passat han estat la insistència, la perseverança i la il·lusió les que han aconseguit millores que avui ens semblen irrenunciables, com les vacances pagades o el dret de vot. Tot el que tenim s'ha obtingut gràcies a petits gests que, sumats, han provocat grans canvis col·lectius que han millorat la vida de gent que potser inicialment s'oposava al canvi. I sí, hi ha retrocessos, però precisament per això s'ha de mantenir la utopia i el camí fixat. Molts vàrem poder estudiar gràcies que durant anys hi va haver gent que va lluitar per l'educació pública i gratuïta. Ara hi tornam a ser i hem de fer gestos, individuals i col·lectius, per mantenir-ne la qualitat i millorar-la. De manera pacífica, tranquil·la, amb arguments i sense caure en les provocacions. Ara és el moment de tornar a lluitar per la utopia d'una escola pública de qualitat que ajudi els al·lots no sols a estar millor preparats per al mercat de treball del futur, sinó que també els prepari per saber analitzar críticament el món que els envolta. Caurem, perdrem algunes batalles, però hem de continuar. Donem per clausurat el temps del cinisme.
