Més de 230.000 treballadors de la funció pública han vist com, sense previ avís, aquest mes se'ls reduïa considerablement el sou, en ser-los descomptat de la nòmina del desembre l'IRPF corresponent a la paga extra, ajornada fins al dia 28. En plena crisi i a les portes de Nadal, un fet així no és un problema menor. Els funcionaris afectats han passat a cobrar en alguns casos més de 1.000 euros menys dels habituals. No estem, per tant, davant d'un fet minimitzable. Que el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, sortís ahir a la nit a demanar disculpes per aquest "error" no fa sinó reforçar la gravetat del que ha passat, a més de ser un gest inèdit en un governant, cosa que diu molt al seu favor. El president va admetre que actuacions desencertades com la que s'ha produït poden trencar la confiança dels ciutadans en el Govern, un Govern que, d'altra banda, ahir suspenia pels pèls (amb un 4,96) per primer cop en l'enquesta del CEO.
El problema de fons que hi ha al darrere de la dràstica mesura sobre la nòmina dels funcionaris, mal executada i mal comunicada, és la delicada situació de les finances del Govern, que aquest final d'any s'ha trobat amb una asfixiant falta de liquiditat.
L'impagament per part de l'executiu de Rodríguez Zapatero dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut ha estat la gota que ha fet vessar el got. Alhora que ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, mirava de sortir al pas de la mala maror social i política amb la nòmina dels funcionaris, donava a conèixer una nova mesura dràstica, aquest cop de cara al govern espanyol: la Generalitat no abonarà l'IRPF i la seguretat social a Madrid si no rep els tristament famosos 759 milions. Davant la deslleialtat de l'Estat, el Govern opta legítimament per minimitzar els efectes sobre els seus creditors i treballadors, traspassant la responsabilitat a l'Estat. Caldrà veure ara com respon el nou govern de Rajoy.
