En cas que prosperi la iniciativa del govern autonòmic, Mallorca es dedicarà, a partir de l'any que ve, a importar fems de països europeus amb la finalitat de cremar-los. Es veu que els mallorquins tenim el goig de posseir una incineradora de residus, la de Son Reus, que està infrautilitzada: té capacitat per cremar 700.000 tones de residus a l'any, però, ara com ara, només se'n menja 400.000. De manera que tenim capacitat per engolir-nos 300.000 tones més de porqueria cada any, que podran venir d'onsevulla d'Europa gràcies a les pertinents modificacions legislatives que el PP ja ha posat en marxa sobre el Pla de Residus, que impedia l'entrada d'escombraries foranes. Ho justifiquen argumentant que així no caldrà aplicar l'augment sobre la taxa d'incineració que ha exigit Tirme, l'empresa concessionària de la incineradora, i que seria d'uns 10 euros per cada tona de residus urbans. L'oposició ja ha posat el crit al cel, afirmant que la mesura suposaria un "suïcidi econòmic i ambiental" (per la imatge "denigrant" que oferiria de l'illa, reconvertida en femer d'Europa), i que la modificació legislativa suposaria permetre l'extracció d'aigua en aqüífers sobreexplotats. I tot per afavorir l'esmentada Tirme, que s'amaga sota el xantatge de l'augment de tarifes per aconseguir un benefici actualment interdit per la llei.
Què volen que els digui: un percentatge més que significatiu de mallorquins no sabrien lletrejar la paraula aqüífer ni que els matessin, de manera que els importa un rave si en desapareixen un o mitja dotzena. I al cap i a la fi, cal felicitar els actuals governants illencs per haver sabut trobar, finalment, una activitat industrial que estigui a l'altura del model productiu que s'ha desenvolupat a les Balears al llarg de l'últim mig segle. La gestió dels detritus d'altres països és un àmbit en el qual els mallorquins hem excel·lit (si més no pel que fa als residus humans, compactats en forma de turisme de borratxera), de manera que aquesta sortida de l'armari com a vocacionals femeters d'Europa ens escau com anell al dit. Per altra banda, es dóna la circumstància que es preveu que el principal país del qual importaríem la porqueria seria Itàlia, amb la qual cosa tot quadra: és sabut que el negoci de la femta italiana està controlat principalment per la màfia napolitana, de manera que l'entesa amb els polítics i la majoria d'empresaris illencs estaria assegurat. Fins i tot la cosa pot tenir un cert glamur hollywoodià: des de Tony Soprano, la "gestió de residus" és un negoci que té la seva mitologia cinematogràfica.
Les metàfores i les analogies són tan òbvies que no paga la pena insistir-hi. Preferiríem, si de cas, remarcar un altre punt a favor: si, per una feliç alineació dels estels, Catalunya acaba com a seu d'Eurovegas i Mallorca com el gran abocador d'Europa, sempre serem a temps d'establir un gran Corredor Mediterrani de les Rates (rosegadores i humanes). En temps de crisi, ja se sap, cal esmolar la imaginació.
