Dissabte vinent es trencarà un dels tabús que ha pesat sobre el sistema sanitari amb la incorporació d'una mesura recaptatòria i dissuasiva com l'euro per recepta. L'objectiu del Govern és alleujar la pressió sobre les arques públiques i trobar una nova font de finançament que permeti atenuar els efectes de les retallades en la despesa sanitària. Els problemes que presenta, però, són de dues menes: d'una banda, el greuge comparatiu amb la resta de comunitats autònomes i, de l'altra, les dificultats tècniques que comporta aplicar-lo.
Aquest dissabte a Catalunya es començarà a aplicar l'euro per recepta concebut pel Govern i, a partir del 2 de juliol, el copagament per renda aprovat pel govern espanyol, de manera que aquí es pagarà doble. En un context de maltractament fiscal a Catalunya, aquest nou desequilibri encara fa més evident la necessitat d'un finançament més equitatiu.
L'altre front obert és el malestar i la inquietud que regna a les farmàcies davant el nou rol recaptador que han d'assumir i el desconcert entre els usuaris, sobretot la gent gran, que són els principals consumidors de medicaments. El Govern ha d'anar molt amb compte per evitar que cap pensionista, sigui per desconeixement o per falta de recursos, renunciï a una atenció mèdica adequada. El topall de 67 euros a l'any (36 aquest any) i les exempcions per renda han de servir per evitar situacions injustes.
En tot cas, cal saber que aquesta mesura tindrà un impacte pressupostari molt limitat, ja que s'esperen recaptar al voltant de 50 milions. En aquest sentit, el Govern ha de continuar explorant noves vies per incrementar els ingressos, un cop el mateix president Mas ha admès que les retallades a l'estat del benestar "han tocat os". La lluita contra el frau fiscal o noves formes impositives (per exemple, la taxa a les grans fortunes que CiU incloïa en el seu programa electoral) es prefiguren com a imprescindibles per equilibrar els comptes públics.
