Eh! Tu! Good morning! Guten tag! Alé alé!
- Gmrrrrmmm ffff grrmffff.
- Ale! Buenos días!!! Quins collons!!
- Mmmggggfffff
- Bernat què? L'haurem d'enganxar a sa rastra si el vols moure!
- Se degué beure un bidó ell tot sol, aquest! Mira quin ventre!
- Hi ha un bon verro! Déu, que està de gras!
- Vengaaaaa! Raaaauuss!! Levantateeeee!!! Putes gats!!!
- Caaaa! Això cada any està pitjor! Un temps almanco acabàvem es vespre a s'hotel! -crida mentre passa de llarg amb el tractor i la maquinota de netejar la platja-. Puta gent barato que mos duen!
En Bernat comença igual cada jornal: espavilant un o altre britànic borratxo que dorm la melopea al cim del munt de gandules. Si és una britànica o alemanyota gata, solen seure al pal del para-sol i no emprenyen tant per començar el jornal, però aquests putes gats enfilats dalt les gandules el crispen.
-Eeeeennnnngggga! Eennnnnggggga!
Amb dues premudes l'empeny fora del munt i cau, metre vuitanta avall, daltabaix de les gandules, i fa com un 'clop', com un tu-tup esmorteït per l'arena i la panxota, remuga un poc en escopir l'arena empastifada pels morros, d'esma es troba la cartera i sense adonar-se'n que entre el que va beure i el que una professional del tema li pispà la hi han deixada ben eixuta, sembla dir 'otrwo' i roman clapat ajagut d'esquena.
En Bernat buida del tot la gandula del patrimoni del balenot: calçons, camisa, capell de palla de promoció d'un licor i al final, amb un cop sec de rampins, empeny un preservatiu -que el borratxo aconseguí treure de l'estoig però es veu que ja no arribà a emprar- i amb l'empenta li va a caure just enmig del front.
La jornada és feixuga però anant i venint amb les gandules, els tiquets, la suor, la melona melona, i tota la mandanga el temps passa volant. Tant, que no és fins que la socorrista-rollete-espera-esser demana:
- Verná', la pantera rosa etta quanto rato hasse que dorme ahi, neng?
- Vatuadell, Mere! A primera hora ja hi era.
- Vamo a eshal·le cremita, no? Que ma vale prevení que curá.
- Per jo com si se fon i s'arena el se menja, puta verrot! S'engaten i hora de pegar es polvo se dormen i ses putes els foten es doblers! Mere, tu deixa anar aquest i està un poc per jo, que quan te veig m'ofec i encara és s'hora que me facis un boca boca!
- Casha! Pesao! -i unta que t'unta es guiri-. Parece una gamba avergonzaa! -i li buida tot un barral de crema marca blanca baratera, però que aferra molt.
Passades les cinc, acaba la son. La pell li crema i en intentar gratar-se la mínima pressió li provoca un mal primitiu. Veu la mar com a remei, s'aixeca cop en sec amb un crit esgarrifós que espanta l'al·lotea convocada, i parteix esperitat cap a dins mar, arrebossat d'arena per darrere, de crema per davant, ulls closos, boca badada, i amb el preservatiu fos i aferrat enmig del front com a únic ull de ciclop mitològic.
La mar el rep com una aspirina efervescent mentre ell submergeix aquella pell bofegada, aquell mal de cap ressacós, aquella dignitat perduda i aquella bufeta XXL que en sentir la frescor de l'aigua allibera un torrent de licors fermentats en estampida.
Aquell ruixat a pressió remulla ben de ple Posidó, que s'entretenia llimones dins una olla de Xoriguer, escup emprenyat la llosca de Bisonte i crida:
- Sagradeeeeessss!!!! Putes és aquest brooouu????? Pixum britàniiiiiccc!!!! Anau al Tàmesi a pixar!!!!! Aqui tothom pixa allà on vol!
Passades les cinc, acaba la son. La pell li crema i en intentar gratar-se la mínima pressió li provoca un mal primitiu. Veu la mar com a remei.
