L'Ariadna té catorze anys i aquesta nit, si tot surt com està previst, perdrà la seva virginitat. Ho farà amb l'Oriol, un noi de la seva classe que li agrada moltíssim. Ho han planejat durant tota la setmana i tots dos volen que sigui una cosa molt especial. Han quedat aquesta nit a casa de l'Oriol. Els seus pares han marxat de viatge i podran disposar de la casa per als dos sols tot el cap de setmana.
L'Ariadna sap que la seva mare va perdre la virginitat als disset anys, encara que ella dissimuli dient que no va ser fins als dinou, res de res. També sap que al seu pare el va iniciar la germana gran d'un amic seu quan ell tenia quinze anys. Ella farda davant les seves amigues que a casa no li amaguen res. Desconeix, però, que la seva mare va avortar amb vint i un anys i que el seu pare va deixar prenyada la seva nòvia quan en tenia divuit. Però malgrat aquests dos episodis, té raó quan afirma que a casa seva sempre han parlat de sexe obertament. Per això ara no entén la reacció de la seva mare. Fa més de cinc minuts que li ha dit i ella encara no ha obert la boca. Ara l'Ariadna se sent fatal per haver-ho explicat. Ho ha fet perquè pensava que trobaria la seva complicitat. I perquè està cagada de por. Necessita el seu confort. La seva mare sempre li havia dit que podia comptar amb ella, per això ara la desconcerta el seu silenci.
Només tens catorze anys, diu finalment amb un filet de veu. L'Ariadna s'aixeca de la taula amb llàgrimes als ulls i corre cap a la seva habitació.
La mare sap que ha de rectificar. Que aquest no és el comportament que ha de tenir. Que ha d'anar a buscar-la i parlar-hi. Que la seva filla ho farà igualment i que és molt millor estar al seu costat. Però un sentiment profundament conservador s'ha apoderat d'ella i no es pot moure.
És la seva nena.
