UN TAST DE CATALÀ

Els 'shorts' i els pantalons curts

ELS DICCIONARIS, el Termcat i la majoria de llibres d'estil estan d'acord a considerar que shorts vol dir pantalons curts. Fins al punt que el DIEC2 ja no els entra i que al Termcat només hi són com a equivalent anglès de pantalons curts.

Però la intuïció que tenim els parlants dels dos termes, i l'ús que en fem, no es correspon amb aquesta prescripció. Per a la majoria de catalans els shorts són un tipus de pantalons curts. Més concretament, uns pantalons curts molt curts.

És a dir, els pantalons curts són els que s'acaben al genoll o més amunt, i inclouen, per tant, les bermudes, que serien els pantalons curts llargs. El detectiu Magnum, per exemple, portava shorts , mentre que en Higgins, com a molt, podia portar bermudes.

Diferenciar entre shorts i pantalons curts, a més de ser fidel al que la majoria diem, permet tenir una paraula específica per a una peça de roba específica, és a dir, fa la llengua correcta més funcional. Per què, doncs, no ho recull cap diccionari?

Probablement, perquè saben que shorts en anglès vol dir pantalons curts, i desconfien de l'ús creatiu, i popular, que ha restringit el sentit de l'anglicisme per fer-lo útil.

De fet, aquests shorts ja són un mot nostre i sembla lògic fer un pas més i adaptar-los ortogràficament: "Quins xorts més bonics!" Però fa tan estrany d'entrada!

El que importa és que tots tinguem clar, i sobretot els lexicògrafs, que el català el fem i el refem cada dia en cada tria. Perquè si una llengua desconfia de la seva pròpia creativitat, envelleix; deixa de ser, com la volia Riba, indefinidament apta.

Més continguts de

El + vist

El + comentat