Opinió 02/09/2014

La virtut de la prudència

i
Josep Ramoneda
3 min

1 . OPORTUNITAT. El president Artur Mas diu que convocarà la consulta i que n’hi haurà. Però al mateix temps reitera sovint que només la farà si és legal. ¿Són afirmacions contradictòries? Ho són pels que donen per fet que el Tribunal Constitucional la impedirà -previ recurs del govern espanyol- i volen forçar Mas a renunciar a la convocatòria abans que tot això passi, per poder escenificar la seva claudicació i anunciar el retorn de Convergència a l’ordre establert, alhora que estalvien a Rajoy el sempre lleig exercici d’impedir votar. I ho són també pels que creuen que la consulta s’ha de fer en qualsevol cas, encara que sigui trencant amb la legalitat vigent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Insisteixo, a risc de fer-me pesat, que un procés d’independència és una transferència de poder molt gran i que els que el tenen es resistiran tant com podran a perdre’l. Hi insisteixo perquè em sembla que és irresponsable la idíl·lica versió de la independència que es dóna sovint. La gent ha de saber que mai serà un procés senzill, que hi haurà d’haver moments de ruptura i de tensió. I és necessari que la ciutadania en sigui conscient, tant per evitar frustracions, quan tot vagi costa amunt, com per comprendre que es necessita una gran acumulació de forces per poder fer els passos decisius. Maquiavel deia que l’art de la política és el sentit de l’oportunitat. En podríem dir també la virtut de la prudència. La prudència no és una virtut conservadora. És tan imprudent voler anar massa de pressa com anar massa poc a poc. La prudència és seleccionar el moment just per avançar amb les millors opcions per guanyar.

El president Mas diu que convocarà la consulta i que n’hi haurà. No té per què facilitar la feina a Rajoy, ni té per què pressuposar que el Tribunal Constitucional farà segur el que vol el govern espanyol. Podria passar, fins i tot, que la suspengués cautelarment, com en principi està obligat a fer quan el govern del PP la recorri, i que l’autoritzés més tard. En cap cas es pot donar per fet, com fan a Madrid, el que decidirà el TC. Que cadascú es mulli. I que quedi clar qui ha demanat i qui ha impedit.

Evidentment, el més probable és que s’hagi de decidir si el 9-N es retira la consulta perquè no està autoritzada, o si es fa contra la legalitat vigent. Al meu parer, hi ha sòlides raons per no fer-la: convocar-la seria tirar un tret al peu de l’independentisme. Per què? Perquè les relacions de força són les que són. I no sembla que en aquest moment hi hagi ni la majoria social rotunda que exigiria una confrontació amb la legalitat, ni prou suport en els diferents àmbits de poder interiors i exteriors per creure que aquest és el moment oportú per forçar la ruptura amb Espanya. Una consulta il·legal tindria probablement una participació baixa, lluny dels mínims exigibles. I acabaria sent més deslegitimadora que altra cosa. Fer la consulta il·legal és fiar-ho tot al fet que el govern espanyol perdi els papers i faci algun pas en la repressió que posi Europa en contra seu. En l’actual relació de forces, seria més raonable anar a eleccions anticipades. Cert, la seva lectura és més confusa que la d’un referèndum, i qui ha de convocar-les té un alt risc de perdre. Però el mateix president ha dit que era hora de mirar més enllà dels interessos de cadascú.

2 . MITES. “Els humans són diferents (dels altres animals) perquè habiten un món imaginat, creat per les seves pròpies idees, mites i fantasies, que ells prenen com a reals”, escriu John Gray. Un d’aquests mites és creure que només es racional allò que serveix per optimitzar la pròpia posició en termes de resultats econòmics. Per això, el mateix John Gray diu que “l’encant del model de vida liberal és que permet que la majoria de les persones renunciïn a la llibertat sense saber-ho”.

stats