Vaig escriure la setmana passada que era un petit festival Txèkhov. No sé per què vaig dir petit. L'espai és ideal, les companyies ho han posat tot i una mica més, les actrius i actors superiors... decididament un gran festival Txèkhov. Una altra bona prova, Una gavina , de la qual únicament han variat l'article definit per l'indefinit, encara que per ventura hauria estat bé, ja des de l'original, que fos plural en lloc de singular, perquè no és tan sols una gavina la que queda pel camí. Va ser l'única obra de Txèkhov en la qual l'autor parla de l'artista, del creador, barrejant-lo amb la condició humana i, a partir d'aquí, una anàlisi gairebé perfecta d'aquests dos trets tan universals. Amb Una gavina neix una nova companyia o alguna cosa semblant, Set sibèries, amb una característica que no és gaire habitual. La direcció és col·lectiva i, per tant, de la mateixa manera que augmenta les dificultats, crec, també enriqueix el producte. I rica, molt rica, ha quedat l'adaptació. Una adaptació modernitzada i a la mateixa vegada molt fidedigna, potser la que més de les quatre que componen el cicle que ha tingut lloc a Can Alcover. El més modern de la funció és sens dubte l'aportació, sempre imaginativa, de Miquel Àngel Juan, també conegut com a Miquel Àngel Llonovoy. Els estris que la componen no són tan sols decoratius, sinó que també formen part de la història, dels personatges, del paisatge, de la decadència d'un món en el qual res no és el que sembla, tothom enamorat i ningú correspost.
És cert que el col·lectiu ha eliminat alguns personatges, però ha deixat sencer el bessó de l'obra, mostrant-los amb tota la intensitat de l'original fins a deixar-los ben escorxats. Tot això, tan eficaç, tan cru, tan verídic, tan creïble, no seria possible sense una interpretació tan superba com la de tots i cadascun dels actors i actrius que hi formen part, amb la dificultat que tot quedi homogeni. No cal destacar-ne ni personatges ni protagonistes. Joan Carles Bellviure, que feia molt temps que no veia a sobre d'un escenari i naturalment ha tornat a ser un plaer, Xavier Frau, Lluqui Herrero, Clara Ingold, Guillem Juaneda i Agnès Llobet donen a cada personatge aquest tarannà tan imprescindiblement "txekhovià" per arrodonir un text, gosaria a dir que un dels millors, que no té preu. Bé, el preu és el que vulgueu dipositar dins el sobre. Coses de la taquilla invertida.
