De la Catalunya independent a la República Catalana: l'ANC també vol revolucionar el llenguatge

L'Assemblea aconsella als seus militants canviar els seus missatges per apropar-se als sectors tradicionalment allunyats de l'independentisme

Després del 9 de novembre i la posterior negociació entre CiU i ERC per desencallar les eleccions plebiscitàries, l'ANC va fer balanç de si mateixa i es va reorganitzar per afrontar "nous reptes". En un  document intern al qual va tenir accés l'ARA, s'esbossava una proposta de pla d'actuació per als sis mesos següents que incloïa una "estratègia ofensiva" per enfortir les bases favorables a l'estat independent i, alhora, planificava una nova organització interna, a banda de l'estructura "fixa" que estableixen els estatuts. Aquesta nova estructura paral·lela, "més flexible" i "transversal", havia de permetre deixar enrere el "treball parcel·lari" per actuar de forma coordinada.

A l'Assemblea tenen clar que per eixamplar la majoria social, un dels seus principals reptes fins al 27-S, cal tenir en compte dues coses: saber a qui et dirigeixes i com t'hi adreces. És per això que la nova organització es va dotar de la comissió 'Discurs i missatge', una facció clau a l'hora d'elaborar el discurs de l'ANC i fer créixer l'independentisme. I per a aquestes municipals, que consideren "primàries" del 27-S, ja s'han posat a la feina. Per acostar-se a sectors reticents a l'independentisme tradicional, l'ANC ha elaborat una sèrie de consells, als quals ha tingut accés l'ARA, que demanen fer ús de les paraules adequades, amb connotació positiva, per bastir el seu discurs. En diuen "idees força".

Existeixen diferents consignes dirigides a la mateixa comunicació corporativa de l'entitat, a les sectorials i a les assemblees territorials que s'encarreguen de captar simpatitzants al territori. Les bases de l'ANC són les assemblees arrelades al territori que tenen un contacte directe amb la ciutadania: és important uniformitzar el discurs perquè els quadres no surtin del guió.

La independència és el futur, no una possibilitat

Parlar de futur és un dels consells que emeten des de la cúpula de l'entitat. En els discursos demanen utilitzar temps verbals de futur i no condicionals, per despendre un missatge d'"inevitabilitat" del canvi. Proposen, per exemple, fer ús del “quan serem” i no del “si fóssim independents”. Per què? Per la “necessitat d'oferir seguretat en el futur” i perquè el nou estat passi de ser una “possibilitat” a ser una “certesa”. En aquest punt, tracten la independència com a “inevitable” perquè “l'estat espanyol, mani qui mani, ja ha demostrat que no vetlla pels interessos” dels catalans.

El concepte 'República Catalana'

També aposten per fer ús de la idea de 'república', com a concepte “rupturista i inclusiu”. Implica un trencament amb l'estat espanyol —monarquia— i, alhora, implícitament és un concepte que inclou la ciutadania en la construcció de la vida pública i les institucions. Incorpora en el seu ADN la participació. En aquest sentit proposen que en els discursos s'usi el terme 'República Catalana' en substitució de 'Catalunya independent', per tal de “superar el debat sobre la independència per plantejar com serà el país quan siguem independents”.

Una altra de les directrius és parlar de "nosaltres", per incrementar la "inclusivitat" del discurs. Volen evitar la "por de sentir-se exclòs" en un nou estat, la qual cosa lliga amb contrarestar el discurs de la por que exhibeix l'unionisme.

"Per fer net, millor un estat nou"

L'ANC vol fomentar la imatge de “novetat” que pot significar un nou estat, ja que construir-lo "obliga a dissenyar de nou totes les institucions i adequar-les a les necessitats” pròpies dels catalans. Una possibilitat que, segons el document, “mai” podrà realitzar-se a l'estat espanyol.

En aquest sentit també preparen argumentari per reaccionar a la "tercera via". Consideren que és una possibilitat "inviable", ja que reformar Espanya depèn de l'acord amb la resta de l'Estat: "Una part no pot prometre el que depèn de dues", afirmen.

Més continguts de