DEBAT NACIONALISTA

CDC rumia canvis a l’espera d’Oriol Pujol

El partit, amb l’ull posat al 9-N, està pendent de la decisió que prengui el secretari general sobre el seu rol

Quan el jutge va imputar Oriol Pujol pel cas de les ITV, el secretari general de CDC va decidir enretirar-se de la primera fila política. Va delegar les tasques del seu càrrec en Josep Rull i Lluís Corominas, mentre que Jordi Turull va assumir la presidència del grup parlamentari de CiU. Un any i tres mesos després, CDC es manté a l’espera de la decisió definitiva que pugui prendre Pujol sobre el seu futur: si emprèn el camí de la retirada definitiva o bé segueix afrontant el procés judicial sense abandonar del tot les seves responsabilitats. “L’únic que pot prendre la decisió és ell. És a les seves mans”, sostenen alts dirigents consultats per l’ARA. Ningú s’atreveix a posar data a la decisió de Pujol, però destacats dirigents adverteixen que cada cop queda menys per al 9-N i que cal afrontar-lo amb tan pocs interrogants oberts com sigui possible.

“Ja és prou difícil gestionar el procés per tenir qüestions internes obertes”, assenyala un membre de la cúpula de CDC consultat. “La situació fa temps que s’allarga i no tindria sentit que anés més enllà de l’estiu”, apunta un altre dirigent, que situa en el mes de juliol el possible desenllaç. “Sempre tenint en compte que en algun moment el president, Artur Mas, haurà de moure fitxa”, matisa un dels caps visibles del partit. La situació interina que viu CDC, malgrat la defensa aferrissada que es fa de la innocència de Pujol i de la reiterada relació que s’estableix entre el seu procés judicial obert i la “guerra bruta” de l’Estat contra la consulta sobiranista, genera “inquietud” en quadres de la formació. “No sabem fins a quin punt pot durar la bicefàlia existent a la direcció”, sostenen dirigents de Convergència consultats.

Com funciona aquesta bicefàlia? El dia que Pujol va decidir fer un pas enrere es va produir una reunió extraordinària del comitè executiu del partit a la seu del carrer Còrsega en què es van definir les tasques. A Rull, segons fonts presencials, li pertocaven bona part de les funcions executives de la secretaria general, mentre que a Corominas se li adjudicava un paper centrat en aspectes institucionals. La distribució ha anat variant al llarg dels mesos.

Calendari i mecanismes

En aquests moments Rull es dedica a tot allò que fa referència a la secretaria d’organització -aquest és el càrrec que ostenta des del congrés que CDC va celebrar a Reus el 2012-, amb la mirada posada en la mobilització de cara al 9-N i les eleccions municipals del 2015. Un assumpte, el de les candidatures locals, en què és de molta ajuda l’experiència de Corominas, que va ser secretari d’organització durant la travessa pel desert de l’oposició i que coneix amb tots els detalls les interioritats dels municipis. Als consells nacionals i a les rodes de premsa es van intercanviant papers: hi ha dies que qui es refereix al procés és l’un i hi ha dies que és l’altre, i en aspectes interns la dinàmica és la mateixa.

“La valoració que es fa de la convivència és bona i s’està fent feina per eixamplar la majoria social per al 9-N, però és evident que no pot durar per sempre”, assenyala un dirigent consultat. Davant d’això, quines possibilitats té Convergència per resoldre la qüestió del seu lideratge? En cercles nacionalistes apareixen noms per assumir la secretaria general -en cas que Pujol faci definitiu el seu pas enrere-, com el de Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació i que va ser secretari general adjunt fins a la victòria de CiU a les eleccions catalanes del 2010. Un càrrec que va assumir posteriorment Pujol, secretari general des del congrés de Reus del 2012.

El nom de Puig, a pesar de la seva experiència, no genera unanimitat dins del partit. “És una cara del passat”, reflexiona un dirigent del partit. “En algun moment ens hem de plantejar la següent qüestió: quants dels consellers que integren ara el Govern també hi eren el 2003, quan Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat?”, sosté un altre membre de la cúpula. Irene Rigau, Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí, Andreu Mas-Colell i el mateix conseller d’Empresa ja eren membres dels executius de Pujol a principis de la dècada passada.

En aquest sentit, diversos membres de la direcció assenyalen que Puig no seria el més “adequat” en un moment en què “la ciutadania demana renovació”. El nom de Rull sempre ha estat sobre la taula -és el número 3 en l’escala de comandament, com a secretari d’organització-, però la seva autonomia és “limitada” per la situació d’interinitat. “I el nom de Corominas sempre apareix”, identifiquen altres dirigents. ¿Hi haurà congrés extraordinari, arribat el moment? Hi ha quadres que el demanen -en privat-, però no és una posició majoritària.

El paper d’Unió

A banda de la situació interna, a CDC hi ha “preocupació” per les enquestes que van apareixent als mitjans de comunicació. L’última, publicada a El Periódico, atorgava a CiU només 29-30 escons. “Això no ajuda a generar estabilitat”, sostenen dirigents del partit. Les pugnes amb Unió tampoc, afegeixen les mateixes fonts. L’última, generada per la “reflexió” de Josep Antoni Duran i Lleida sobre la seva continuïtat a la secretaria general de la federació. “No ens podem permetre que algun alcalde digui que no vol anar amb Unió a les municipals. Generaria reaccions a tot arreu”, sostenen a Convergència. Una peça més en el puzle intern de camí cap al 9-N.

El + vist

El + comentat