CDC confirma que el Govern sospesa demanar ajuda a l'Estat

BARCELONA.Els venciments del deute de la Generalitat són un malson per al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que haurà d'afrontar pagaments per valor de 4.796 milions aquesta tardor. Una xifra que, com va avançar ahir l'ARA, forçarà el Govern a demanar el rescat a l'Estat, seguint l'estela del País Valencià. Ara bé, la semàntica és important i el Govern, com Mariano Rajoy, no vol parlar de rescat. Així, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull va defensar que el que es planteja la Generalitat és tan sols acollir-se de manera puntual al fons de liquiditat autonòmic aprovat fa una setmana per la Moncloa.

" Rescat i ajuda són dos conceptes diferents", va remarcar ahir el dirigent nacionalista. Els efectes, però, són similars, atès que el fons habilitat per Madrid exigeix contrapartides com el control mensual dels comptes, la possibilitat d'exigir noves retallades per garantir el compliment dels objectius pressupostaris i, en última instància, pot culminar en la intervenció directa.

Les urgències, però, són clares i, segons va avançar El Periódico , l'executiu ja ha avisat les patronals de la sanitat que té problemes per pagar-los la sanitat concertada. La factura del juliol puja a 345 milions. Els centres educatius concertats no cobraran fins al setembre els 21 milions de la factura del maig i el juny.

"Que no ens enganyin, és un rescat en tota regla. Prou de fer comèdia", va etzibar contundent el secretari general d'ICV, Joan Herrera, des del consell nacional de la formació. "És un dia negre, Catalunya i l'Estat estan a punt de ser intervinguts", va presagiar el líder ecosocialista, que culpa la política de retallades de la situació de l'economia i de la "degradació de les vides dels ciutadans i també de l'autogovern de Catalunya". Enfortit per l'èxit de la manifestació de dijous, ICV insisteix a plantejar "una rebel·lió democràtica" expressada a través d'un referèndum sobre les retallades o eleccions anticipades.

Un avançament electoral és també una reivindicació d'ERC si finalment es produeix la intervenció, però en el seu cas amb voluntat de trencament. El seu cap de files a Madrid, Alfred Bosch, va avisar que, si es confirma un rescat, els republicans cridaran a "la insubmissió i el desacatament" i reclamaran unes "eleccions que haurien de ser constituents per a un estat". ERC rebutja també els matisos, atès que la demanda de recursos al fons de liquiditat espanyol suposaria "una preintervenció", segons Bosch, que obligaria la Generalitat a mostrar els seus comptes "als homes de negre de l'Estat". Una situació que faria que "es perdés l'autonomia financera" i l'executiu català es convertís en un "govern tutelat".