La Casa Gran del Catalanisme, un precedent ja en desús

El 20 de novembre del 2007, Artur Mas pujava al faristol del Palau de Congressos de Catalunya per solemnitzar que el “dret a decidir” havia d’esdevenir el tronc central del catalanisme, escaldat pel debat de l’Estatut. Aquella va ser una de les conferències que més van marcar el rumb del seu partit en els anys següents. De fet, en els mesos precedents, va desencadenar un dels sotracs més sonats entre Convergència i una Unió molt recelosa del camí que començava a traçar Mas.

El 3 de setembre d’aquell 2007, tot just tornant de vacances, Mas es va plantejar “refundar el catalanisme”, posar al dia els plantejaments del seu partit -el pujolisme començava a veure’s desarmat davant el bloqueig de la via autonomista- i obrir-lo a sectors fins llavors reticents a acostar-se a la llera convergent. El seu projecte de “Casa Gran del Catalanisme” va fer saltar totes les alarmes a Unió, que temia veure’s engolida pels seus socis de federació. La reacció immediata dels democristians va ser marcar-hi distàncies, subratllar el seu perfil propi i fer palès el seu malestar.

L’endemà que Mas llancés la idea, Josep Antoni Duran i Lleida aclaria que ell no en sabia res i que, en tot cas, el concepte de “Casa Gran” no casava amb els gens fundacionals d’Unió, un partit sorgit el 1931 amb uns trets ideològics molt concrets. El número dos dels democristians, Josep Maria Pelegrí, va alertar l’endemà que amb aquesta proposta Mas podia fer “perdre centralitat” a CiU, amb el perjudici que això podia suposar -a pocs mesos de les eleccions generals- per a la candidatura que Duran havia d’encapçalar al Congrés de Diputats.

Les tensions internes a la federació es van allargar encara unes setmanes, fins que el 21 de setembre Mas i Duran, reunits en privat, van desactivar la crisi i van reafirmar la candidatura de Duran a les Corts. El pacte implicava que el concepte de Casa Gran no vinculava Unió, que va seguir reivindicant el doble component nacionalista i democristià.

La marca Casa Gran va contribuir a esgarrapar vots al tripartit, però va caure en desús un cop CiU va recuperar el timó de la Generalitat a finals del 2010. Ara, en canvi, és Duran qui es planteja bastir un nou aixopluc de diàmetre gran per sumar forces a l’espai de centre. Ahir, el mateix Duran citava la Casa Gran del Catalanisme com un precedent impulsat en el seu dia per CDC. Ara falta definir els límits d’aquest nou moviment centrista.

Més continguts de