Catalunya és el principal contribuent de la UE

El repartiment fet per l'Estat perjudica la balança fiscal

Enmig del debat sobre si Catalunya entraria o no a la Unió Europea (UE) i de si això implicaria deixar de rebre ajudes per a sectors com la pagesia, Artur Mas va etzibar dijous en el debat de política general: "Des del principi de la integració d'Espanya en el mercat comú, [...] des de l'any 86, Catalunya cada any ha estat contribuent neta a la UE. Hi hem portat més diners dels que n'hem rebut a canvi". No es tractava de cap de les maneres d'una crítica al dèficit fiscal amb Brussel·les com fa tants anys que es fa respecte a Madrid -les quantitats no són tampoc comparables-, sinó que va ratificar seguidament el seu compromís amb el procés d'integració europea. Ara bé, sí que va deixar clar que, si bé un estat català hi pot perdre si queda fora de la UE, l'organització perdria també un contribuïdor net.

I no un de qualsevol. Catalunya seria, segons càlculs del departament d'Economia, l'estat amb una balança fiscal més desfavorable a la UE -segons el percentatge del PIB-. Entre el 2007 i el 2011, els catalans van pagar de mitjana a Brussel·les 1.355 milions d'euros més dels que van rebre, una xifra que equival al 0,69% del PIB. En el mateix període, l'estat amb un dèficit fiscal més elevat han estat els Països Baixos, que han aportat 3.510 milions anuals, un 0,6% del seu PIB.

Seguidament, la principal locomotora europea, Alemanya, paga 10.397 milions cada any de més, la quantitat absoluta més alta, però que representa un 0,42% del seu PIB, un 39% menys que Catalunya.

Espanya és un dels receptors

A l'altra banda de la balança, Espanya és un estat receptor, ja que ha rebut 2.236 milions anuals dels fons comunitaris -un 0,21% del PIB-. Luxemburg és formalment el segon estat més beneficiat pel repartiment, tot i que això s'explica perquè en la classificació s'hi inclouen les despeses administratives de la UE, com amb Bèlgica. Si no fos així, el seu saldo sortiria negatiu.

Aquests últims anys han estat especialment dolents per a la balança fiscal catalana per dues raons. Per una banda, l'entrada de nous estats amb rendes més baixes ha obligat els països rics a aportar més recursos i, per l'altra, el repartiment dels recursos europeus que ha fet el govern estatal ha estat especialment esbiaixat.

Amb anterioritat, Catalunya havia rebut de mitjana un 7,1% dels fons de Brussel·les a l'estat espanyol, però aquests últims anys el percentatge ha caigut fins al 4,9%. I això que Catalunya paga un 18,5% del que l'Estat aporta a la UE.

Tanmateix, la UE no ha estat mai un negoci en termes de captació de recursos per a Catalunya malgrat el que diuen molts polítics espanyols per atiar el discurs de la por. De mitjana, entre el 1986 i el 2013, per cada euro que Catalunya ha aportat a la UE, sols li han retornat 59 cèntims. Per contra, en el mateix període, Espanya ha rebut 1,64 euros per cada euro aportat. En tot cas, el dèficit fiscal amb Europa suportat per Catalunya fins al 2006 equivalia de mitjana al 0,29% del seu PIB, lluny del 0,61% dels anys posteriors.

Més continguts de