Paisatge d'una sagnia massa llarga per a qualsevol partit

BarcelonaLa nit del 28 de novembre del 2010 el PSC tancava l'etapa de més poder i influència política a Catalunya. Els socialistes catalans passaven dels 37 diputats del 2006 -venien dels 52 de Pasqual Maragall- als 28 del 2010. Els resultats no admetien segones lectures, i José Montilla optava per anunciar la retirada i obrir un procés de relleu que conduiria ell mateix.

Després d'un any de debat i moviments interns, Pere Navarro era coronat primer secretari en guanyar a la candidatura catalanista minoritària de Joan Ignasi Elena. Però la gran manifestació independentista de la Diada del 2012, el desplaçament de la centralitat catalanista cap al dret a decidir, l'avançament electoral i un nou enfonsament fins als 20 diputats tornaven a agitar una crisi interna entre les dues ànimes del PSC que provocava un degoteig de baixes, dimissions i desmarcatges que han convertit en estructural una crisi insòlita al PSC.

Estripen el carnet

Un divorci canalitzat a partir del procés cap al dret a decidir

Un dels primers indicadors que el posicionament de la direcció del partit en l'eix nacional posava en risc l'anomenada síntesi de les dues ànimes del PSC va ser la baixa, l'octubre del 2012, de l'exconseller Ernest Maragall, que seguia els passos del seu germà Pasqual. Setmanes després Maragall constituïa Nova Esquerra Catalana, partidària de la consulta del 9-N. Abans ja s'havia desvinculat del PSC l'exregidora de Barcelona Itziar González, l'abril del 2010, sense amagar la discrepància amb el model de ciutat i de participació del PSC. Més recentment, entre el febrer i l'octubre del 2013, estripaven el carnet l'exdiputat Antonio Donaire i l'expresident de la Diputació de Barcelona Antoni Dalmau, aquest últim després que el número dos de Navarro, Antonio Balmón, convidés els crítics a marxar.

Deixen els càrrecs

Baixes institucionals tant per un costat com per l'altre

En un altre bloc se situen les baixes institucionals conservant el carnet. En aquest grup hi són des d'Àngel Ros, l'últim que ha deixat l'escó, fins a l'exministra del PSC Carme Chacón, que plegava del Congrés l'agost del 2013 per les desavinences amb Rubalcaba i amb la posició del PSC amb el dret a decidir. També va renunciar a l'escó al Parlament l'històric Higini Clotas després dels canvis al grup introduïts per Navarro, que el relegava de la vicepresidència per situar-hi Joaquim Nadal, rellevat per Xavier Sabaté al capdavant del grup l'octubre del 2012.

Renúncia al càrrec orgànic

Explicitar la discrepància deixant els càrrecs interns de partit

L'exconseller d'Economia Antoni Castells deixava l'executiva del partit ja el setembre del 2011, crític amb el fet que el PSC assumís al Congrés les tesis del PSOE llavors encara sobre l'Estatut. Un any i mig després, el no del PSC a la declaració de sobirania portava l'exconseller Joaquim Nadal a abandonar el consell nacional. El mateix va fer l'octubre del 2013 l'exconsellera Montserrat Tura després que Navarro convidés els crítics a marxar. Abans, l'octubre del 2012, l'eurodiputada Maria Badia deixava la secretaria general del grup parlamentari del PSOE a l'Eurocambra pel xoc amb el dret a decidir. Badia manté l'acta, però no repetirà. Les últimes baixes orgàniques són les de Laia Bonet i la diputada Rocío Martínez-Sampere, que van respondre dijous al no del PSC al 150.2 plegant de l'executiva. Igualment haurien d'haver-ne sortit per concórrer a les primàries de Barcelona, però, havent plegat ja ara, renuncien també al retorn automàtic. Martínez-Sampere, però, conserva l'acta de diputada.

Allunyats de la cúpula

Desafecció creixent de destacats exdirigents catalanistes

En aquest grup hi situem des del líder del grup a Barcelona, Jordi Martí, a l'exdiputat Antoni Comín, l'exministre Joan Majó o l'històric Jaume Sobrequés, tots clarament defensors de la consulta. Capítol a banda per a desenes de càrrecs locals que no han dubtat a l'hora de desobeir la consigna de la direcció donant suport a les mocions en defensa de la consulta del 9-N, o fins i tot destacades personalitats com l'exalcalde de Terrassa Manuel Royes i la de Badalona Maite Arqué, a més del mateix Joaquim Nadal, que lideren els pactes locals de les seves ciutats a favor del dret a decidir.