Pablo Iglesias, el "mascle alfa" de "la Catalunya de l'extraradi"
Els treballadors de Valeo demanen al líder de Podem ajut per evitar la deslocalització de l'empresa
Martorelles"Ja arriba, ja arriba el mascle alfa". Ho anuncia una de les treballadores de Valeo, a Martorelles, quan veu aparèixer entre càmera i càmera la cabellera recollida en cua més famosa del moment. Pablo Iglesias s'obre pas en el campament 'poligoner'. "Valeo no es tanca! Valeo no es tanca!", li fan saber desenes de treballadors cridant a l'uníson. Ell s'hi acosta lentament. Amb pas ferm. Més seriós que mai. Busca mirar als ulls la Catalunya de l'"extraradi", la que reivindica com el seu públic, la que espera que voti per ell a les urnes.
Al reixat exterior de l'empresa, samarretes que retraten un drama ja massa comú: el de la deslocalització i la pèrdua de llocs de treball. "No marxarem de casa". "Mà negra, t'enxamparem". "Jo no me'n vaig a Saragossa". A les mans dels treballadors, una pancarta amb l'Astèrix que anuncia que la "la Gàl·lia està en lluita". Però sense beuratges màgics. La seva arma és la vaga.
Aquest cop, no hi ha música. No hi ha Calle 13 demanant "calma" al poble. Perquè aquesta part del poble ja fa temps que ha acampat al carrer i que ha perdut la calma. I alguns tenen avis i pares andalusos i extremenys. I d'altres no.
El "mascle alfa" vol donar-los veu. Ells es queixen, però, que primer parli amb els mitjans de comunicació abans que amb ells. Quan es situa a pocs centímetres, però, copets a l'esquena, encaixades de mans, peticions desesperades. Els partits que emergeixen són una esperança per a sectors de la població. Iglesias és benvingut en aquest "extraradi". No imposa físicament, però el veuen poderós. Capaç de fer ombra a aquells a qui acusen d'haver-los deixat literalment al carrer.
Però els poderosos, per molt Samsó que semblin, també tenen els seus tendons d'Aquil·les. "Si vaig ofendre algú, ho sento moltíssim", afirma empetitint el seu ego. Perquè els "mascles alfa" també han de saber demanar perdó.
