Duran vol una Europa de les nacions amb menys pes dels estats

MadridLa paraula independència va quedar en un oblidat segon pla en la presentació, ahir a Madrid, de Coalició per Europa, la marca electoral que agrupa CDC, UDC, el PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia, un partit socialdemòcrata gallec escindit del BNG. El líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, va defensar-hi una Europa que “superant la dels estats actuals permeti desenvolupar el que som cadascú de nosaltres, pobles i nacions” amb drets com el de decidir el seu futur.

És evident que les formacions que reediten l’acord electoral de cara als comicis a l’Eurocambra del 25 de maig tenen horitzons nacionals diferents. Això obliga a buscar equilibris i posar el focus sobre el mínim comú que els uneix. De fet, en l’àmbit català hi ha punts de vista diferents a CDC i UDC quan s’aborda la relació que hauria de tenir un estat sobirà amb Espanya o la manera d’actuar si no és possible fer la consulta. En l’acte d’ahir no van prendre la paraula els candidats, però els últims dies Ramon Tremosa i Francesc Gambús ja han evidenciat les discrepàncies sobre la velocitat que ha de seguir el procés.

Acompanyat de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i de nombrosos diputats i dirigents de la federació -hi havia també el fins ara eurodiputat d’Unió, Salvador Sedó-, Duran va apostar per “superar [la UE] en què només els estats tenen veu i vot”. El compromís electoral dels partits de la coalició és que els governs territorials com el de Catalunya puguin defensar directament els seus interessos, en el marc de les seves competències, a Brussel·les.

Buscant un “nou encaix”

Fidel al seu full de ruta propi, el president del Partit Nacionalista Basc (PNB), Andoni Ortuzar, va definir aquest plantejament com l’exigència d’un “nou encaix” d’Euskadi a Europa. Sense parlar d’independència, la reforma de l’autogovern que impulsa el lehendakari, Iñigo Urkullu, posa l’accent en un nou marc de relacions polítiques amb Espanya d’aires confederals. Tot i això, i responent a preguntes de la premsa, el polític basc va treure ferro a les veus que pronostiquen l’expulsió de la UE dels nous estats que es puguin crear en el seu si. Posant d’exemple Escòcia, va donar per fet que les institucions comunitàries acceptarien el nou país si guanya el sí al setembre, sobretot tenint en compte l’euroescepticisme galopant a Anglaterra.

Tant Duran i Lleida com Ortuzar van fer bandera del dret a decidir en termes d’aprofundiment democràtic i no pas com una reivindicació nacionalista. L’objectiu és ressituar el debat en un terreny més fàcil de comprendre Pirineus enllà. “Nosaltres no tenim por a preguntar als ciutadans què volen ser de grans”, va sentenciar el president del PNB.

Circumscripció única

Des d’aquest plantejament, el secretari general de CiU va fer una apel·lació als votants d’arreu d’Espanya perquè donin suport a la coalició nacionalista, aprofitant que als comicis europeus hi ha una circumscripció única a tot l’Estat.

Els integrants de la marca electoral, hereva de l’antiga Galeusca, sorgida a partir de l’enterrada Declaració de Barcelona del 1998, van reconèixer que aquesta circumstància els obliga a fer de la necessitat virtut, teixint una aliança entre forces de diferents nacions per tenir més pes a les urnes. És l’estratègia que tradicionalment segueixen els partits que no són d’àmbit estatal, tret d’ERC, que aquesta vegada prova sort amb una candidatura estrictament d’àmbit català. Per Duran, la circumscripció única va en contra de la Constitució que PP i PSOE tan sovint “exhibeixen com a pròpia provant d’excloure’n la resta” i en contra de les recomanacions europees per adaptar el marc electoral a la realitat de cada estat. Per Coalició per Europa, una mostra més del centralisme de Madrid.