ELECCIONS MUNICIPALS

Més de 2.000 regidors i governs de grans ciutats: l'ambiciós repte quantitatiu i qualitatiu d'ERC

Els republicans volen consolidar el 'sorpasso' al PSC al capdavant de l'esquerra i confien part de l'èxit en el suport dels socialistes sobiranistes i en el 'model Junqueras' de candidatura

"Sovint diuen que explico històries. Avui hem fet història!". Amb aquestes paraules es va adreçar la nit electoral de les municipals del 21 de maig del 2011 el llavors eurodiputat i alcaldable d'ERC a Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, als seus simpatitzants, després d'haver aconseguit un resultat que permetria prendre l'Ajuntament al PSC gràcies a un acord amb ICV-EUiA i CiU. Efectivament, era una nit històrica per als republicans d'una ciutat que es convertiria en el municipi més gran amb un alcalde republicà que poc després es convertiria en líder del partit i cap de l'oposició al Parlament, però va esdevenir una nit funesta per al conjunt d'ERC, que va quedar esborrada de totes les ciutats de més de 80.000 habitants –excepte Barcelona– i, tot i retenir 1.377 regidors, va quedar relegada de nou com una força de comarques i pobles petits i mitjans.

Quatre anys més tard, les perspectives han fet un gir de 180 graus. L'alcalde d'aquella ciutat metropolitana ha imposat arreu el seu model local de candidatura des del timó del partit i, a més d'aconseguir fer pujar l'autoestima minvada de la formació, aspira ara a consolidar ERC com el gran partit d'esquerres del país a nivell municipal. Així, malgrat l'entesa a nivell nacional amb CiU, les aliances han passat de primar l'eix sobiranista –el 2011 la majoria de coalicions eren amb Reagrupament, ara associat a CDC– al social –amb una setantena de llista amb MES, una trentena amb Avancem i mitja dotzena amb Socialisme Catalunya Llibertat–. I, com ja va fer fa quatre anys a Sant Vicenç dels Horts, Junqueras ha insistit en la necessitat d'obrir les candidatures a independents, una característica comuna en nombroses llistes d'ERC.

25 llistes més que el 2007

Uns esforços que permeten somniar als republicans en trencar el seu màxim sostre electoral de les últimes dècades. Si els més de 1.500 regidors assolits el 2007 ja van suposar un registre històric, ara el repte és superar el llindar dels 2.000, cosa que consolidaria el 'sorpasso' al PSC, que fa quatre anys en va sumar 2.115. El 98% de la població catalana podrà votar una llista associada a ERC, que presentarà 715 candidatures, 129 més que el 2011. En relació amb el 2007, però, només en seran 25 més, cosa que significa que l'objectiu és que cadascuna obtingui un èxit superior al de llavors, i amb menys recursos que en els últims comicis.

Respecte de fa quatre anys, els republicans han registrat més llistes a totes les comarques excepte a l'Alta Ribagorça –on han perdut l'única que tenien–, tot i que el diferencial amb el 2007 –el seu rècord, fins ara– és més variable. En relació amb llavors, presenta 10 candidatures més a Osona, 6 més al Berguedà o 5 més a l'Alt Penedès, mentre que en té 7 menys a la Cerdanya –no ha superat encara l'escissió del Reagrupament de Joan Carretero–, 6 menys al Priorat i 4 menys al Pla de l'Urgell i a l'Urgell. Així mateix, ERC ha presentat per primer cop una llista a la Vall d'Aran en molt de temps, malgrat que no serà a Viella, al costat del Pont de Suert, les úniques capitals de comarca sense els republicans.

Esprémer el suport dels socialistes sobiranistes

Tot i això, més enllà de la quantitat de llistes i regidors, el repte qualitatiu dels republicans és recuperar la presència a les grans ciutats i aconseguir governar-ne algunes. De fet, retenir Sant Vicenç dels Horts és una prioritat, i per això Junqueras no farà mítings fora de la ciutat la meitat dels dies de campanya, per poder centrar-se a mantenir-se en l'alcaldia –el tancament de campanya, de fet, serà allí–. Els últims mesos, però, s'ha dedicat a fer actes i presentar candidats arreu del país i molt especialment a l'àrea metropolitana, un objectiu prioritari en l'horitzó de substituir el PSC al capdavant de l'esquerra –amb un ull posat en el 27-S– i pel qual espremeran ara el suport dels socialistes sobiranistes de MES, Avancem i Socialisme Catalunya Llibertat. De fet, per primer cop des de la transició, ERC ha registrat llistes a tots els municipis del Baix Llobregat, però també s'ha esforçat per renovar les candidatures que fa quatre anys no van aconseguir entrar al consistori. Un 57% dels 10.132 membres de les llistes seran nous.

D'aquesta manera, el cap de llista per Barcelona, Alfred Bosch, intentarà revertir les modestes enquestes que el situen lluny de la victòria obrint la campanya al costat del seu número dos, l'actor i exfederalista Juanjo Puicorbé i l'eurodiputat de MES Ernest Maragall, a més de Junqueras i el jutge Santiago Vidal. A l'acte central, a més, hi participarà el líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena. Elena, però, també farà campanya a Lleida, i juntament amb Jordi Martí (MES), a Badalona i Tarragona. Així mateix, Toni Comín (Socialisme Catalunya Llibertat) participarà als actes de Sabadell i l'Hospitalet de Llobregat, i la diputada Marina Geli (MES) demanarà el vot per a ERC a Girona i Figueres.

Reptes: la pugna amb la CUP i vèncer a Barcelona

Una de les dificultats amb què es trobaran els republicans és que hauran de competir en el terreny de l'esquerra i l'independentisme amb la CUP, que el 2011 ja els va escombrar en nombroses ciutats i  ara duplica el nombre de llistes i es presenta amb molta més rellevància a nivell nacional pel seu pas pel Parlament. Per altra banda, ERC té les mans lligades pel que fa als pactes davant l'anunci que prioritzarà les aliances en favor del procés, cosa que en determinats municipis els pot limitar les aliances postelectorals a CiU. Com podria ser el cas de Barcelona, on Bosch ha cedit a Ada Colau (Barcelona en Comú) el lideratge de l'oposició d'esquerres a Xavier Trias, segons les enquestes. Si els resultats donen la raó als sondejos a la capital catalana, a més, això podria eclipsar un eventual bon resultat a la resta del país la nit electoral.

Tot i això, les expectatives són molt altes i els 2.000 regidors i el creixement a les grans ciutats es veu factible per part dels dirigents republicans. Potser per això aquest cop han aparcat el clàssic hotel on feien el seguiment i valoracions dels resultats per traslladar-se al Born Centre Cultural, molt més espectacular i imponent.

Més continguts de