LIDERATGE SOCIALISTA

Eduardo Madina: “Tenim dret a decidir una reforma federal de la Constitució”

Eduardo Madina és aquests dies un polític on the road. Fa campanya entre els seus companys socialistes d'arreu de l'Estat per ser, oficialment, candidat a la secretaria general del PSOE

Eduardo Madina (Bilbao, 1976) és aquests dies un polític on the road. Fa campanya entre els seus companys socialistes d’arreu de l’Estat per ser, oficialment, candidat a la secretaria general del PSOE. Fa dos anys, al congrés de Sevilla, va declinar les demandes de molts militants que li demanaven que optés a liderar el partit. Ara, en canvi, creu que ha arribat el seu moment.

Per què ara sí?

L’honestedat amb què vaig dir que no fa dos anys, perquè no tenia ni els equips ni l’estat d’ànim necessari, és la mateixa amb què ara he dit que sí. Hi ha milers de persones que m’ho han demanat, crec que tinc una idea de per on pot anar el PSOE i em sento fort i amb suport.

¿En què es diferencia de Pedro Sánchez, l’altre principal aspirant?

Vaig ser jo qui va demanar el vot directe per als militants [per escollir el secretari general] per avançar en més democratització en un moment molt difícil. Si jo sóc elegit, convocaré les primàries al novembre per triar el candidat a la presidència del govern. Estic treballant en un projecte de canvi basat en una enorme intensificació de les polítiques de competitivitat de l’economia i la creació de llocs de treball de qualitat; una redefinició del paper del nostre model social, amb un increment notable de la inversió en educació pública i el blindatge constitucional de la sanitat i l’educació, i un avenç en llibertats públiques i drets i obligacions de ciutadania.

Com garantirà que no passi el mateix que amb altres drets ja constitucionalitzats, com el de l’habitatge digne?

Proposo el blindatge d’uns mínims d’inversió sobre el producte interior brut. En zones on governa la dreta s’estan excloent de l’accés a la sanitat i l’educació persones de rendes mitjanes o mitjanes baixes. I sense aquests dos grans pilars de cohesió social el país es dividirà entre els que s’enfonsen i els que se salven.

Com s’ho farà per convèncer el PP?

La nostra responsabilitat és fer la proposta. Jo la faig i vull que el partit la faci seva. El PP haurà de decidir si hi diu que sí o que no.

A part de blindar el model, i mirant la socialdemocràcia europea, quines reformes planteja vostè?

Necessitem una reforma de les administracions públiques en què, reduint despesa, augmentem en eficàcia. Hem de decidir la manera de mantenir pressupostàriament l’increment d’inversions vinculades a innovació, la investigació científica i el desenvolupament tecnològic que ens acosti als països del nord d’Europa. I cal fer reformes estructurals per intensificar les polítiques de competitivitat i millorar la connexió entre el sistema educatiu i l’aparell productiu.

En aquest projecte de canvi, ¿el preocupa com han encaixat els seus votants un relleu a la Corona sense un referèndum previ?

Segur que hi ha qui ho ha entès i qui no. En l’actualitat, Espanya té una Constitució pràcticament amb un automatisme previst, segons el qual quan el rei decideix abdicar el seu fill el succeeix al tron. El Congrés no va votar o no a la monarquia.

¿Entén, però, les reclamacions de la gent que per edat no va votar la monarquia el 1978?

Ho entenc. Jo puc viure perfectament amb una Constitució sense votar-la si m’hi sento còmode. Hi ha gent que creu que cal revisar-la. Jo també i per això vull que el PSOE continuï proposant una reforma de caràcter federal.

Si s’acaba obrint el meló, ¿estaria disposat a parlar de la república?

La gran majoria del meu partit és republicana. El PSOE, però, ha jugat sempre un paper d’instrument polític d’estabilització i productor de convivència. No anirem a la desestabilització sinó tot el contrari. A més, per al partit les prioritats ara són l’ocupació i la recuperació dels drets socials i civils.

¿Que els ciutadans votin un eventual nou model federal és una manera de substituir la consulta del 9-N que es planteja a Catalunya?

No és substitutiu de res, és un convenciment en què el PSC ha jugat un paper fonamental. Després de 30 anys de model autonòmic pot obrir-se un segon capítol que tingui un caràcter federal. La proposta és damunt la taula i jo no n’he sentit cap altra amb possibilitats reals de portar-se a terme. He sentit moltes anunciacions d’incompatibilitat: els que per afirmar Catalunya han hagut de negar Espanya, i a la inversa. Nosaltres hem fet una proposta que serveix per apuntalar la convivència per a les pròximes dècades.

Altre cop, sense Rajoy és inviable.

Rajoy viu en el món d’ahir, per fer servir el títol del llibre de Stefan Zweig. Mentrestant, en aquest país s’està obrint un temps nou, unes paraules que fins i tot ha utilitzat el rei. Hi ha una generació, al voltant o per sota dels 40 anys, en tots els partits, que pot connectar amb un llenguatge nou. De fet, tenim una certa responsabilitat generacional.

Quina és la seva posició respecte al dret a decidir dels catalans?

Crec que tenim dret a decidir una reforma federal de la Constitució que articuli una convivència amb més nivell de descentralització, més reconeixement polític a totes les parts que formen l’Estat, millor finançament dels nivells competencials que cada comunitat autònoma adquireixi i una reforma profunda del Senat com a cambra de representació territorial multilateral.

¿El dret a decidir, doncs, és només del conjunt dels espanyols?

És del conjunt dels ciutadans, sí, els que estem convocats a una reforma constitucional que és de tots. Jo reivindico aquesta posició i respecto les que defensen els altres.

El PSC aposta pel dret a decidir legal i acordat. Com es gestiona la contradicció amb el PSOE?

Junts hem trobat un centre de gravetat en la reforma constitucional amb orientació federal. Per mi aquesta és una proposta d’esperança davant d’altres que tenen poques possibilitats o cap.

¿És un error que el PSC ajorni el canvi generacional després de l’adéu de Navarro? ¿El futur és Núria Parlon o Miquel Iceta?

Em preocupa més el posicionament polític del PSC. En funció d’això, el lideratge neix després. Miquel Iceta és un dels millors caps del socialisme a Catalunya, és amic meu i tot el que puc dir d’ell és bo. I no tinc cap dubte que Núria Parlon és el futur del PSC.

Què va pensar quan va veure Pasqual Maragall en un acte d’ERC?

No em va agradar gens.

Per què?

Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat de Catalunya. És patrimoni de la història política de Catalunya. El seu lloc és al costat del conjunt de la societat catalana i, com a mínim, a dins del marc del PSC.

El dia 13 de juliol hi ha les primàries. ¿El preocupa el suport que puguin donar alguns barons a Pedro Sánchez?

No em preocupa. Jo sé al costat de qui estic: dels homes i les dones d’aquest partit en un moment històric, en una candidatura de renovació, d’integració posterior i d’unitat del socialisme per reforçar un partit al servei d’una societat que ho necessita.