Política 13/05/2014

Juncker avala el no de Rajoy a Catalunya

El candidat fa costat al “100%” al PP sobre el poc futur d’un estat català al si de la UE

i
Joan Rusiñol
3 min

MadridJean-Claude Juncker, ex primer ministre de Luxemburg -un país amb poc més de 500.000 habitants-, no vol nous estats petits a la Unió Europea. El candidat de la democràcia cristiana a presidir la Comissió Europea, la família política que inclou el PP i Unió Democràtica, va deixar clar ahir a Madrid que en el procés sobiranista avala les tesis del president espanyol, Mariano Rajoy. Ni creu que la independència sigui factible amb les lleis espanyoles a la mà ni que convingui a Europa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un acte amb les Noves Generacions, les joventuts populars, Juncker va assegurar que a la UE ja hi ha “prou països petits”. Com fan sovint els membres de l’executiu espanyol, va emmarcar el debat de fons en la situació mundial i els grans reptes econòmics que cal afrontar. Per això va dir que ara toca “unir-se” perquè el continent està perdent renda. Abans, en un esmorzar-col·loqui a la capital espanyola presentat per Rajoy, ja havia optat per mullar-se, conscient que els vots de la delegació del PP estatal són molt importants per ser elegit successor de José Manuel Durão Barroso al capdavant del govern de la Unió.

A Juncker i Josep Antoni Duran i Lleida els uneix, a més d’una vella amistat, un europeisme militant. Per aquesta raó Unió va apostar per ell com a candidat dels conservadors europeus. No obstant, és obvi que en la qüestió nacional defensen plantejaments allunyats. L’ex primer ministre luxemburguès, i expresident de l’Eurogrup, va deixar clar que la Constitució espanyola “obliga” tots els ciutadans de l’Estat, inclosos els catalans. En aquest punt, rotund, va avisar que ell no feia diferències. Un discurs que encaixa amb el del govern espanyol i el PP, segons el qual dins la legalitat vigent -que, de moment, es nega a reformar- no hi ha marge per fer una consulta sobre el futur polític dels catalans el 9 de novembre. Per si quedava algun dubte, Juncker va dir que feia costat no només als posicionaments de Rajoy sinó també als del Congrés, el Tribunal Constitucional i les institucions comunitàries, en el sentit que el moll de l’os de la discussió és “la sobirania nacional” espanyola.

El futur d’un estat sobirà

Però més enllà dels límits legals va referir-se, a preguntes dels periodistes, al futur d’una Catalunya independent a la Unió Europea. Les seves paraules són significatives perquè previsiblement o bé ell o bé el socialista Martin Schulz hauran d’agafar les regnes principals de l’entramat institucional els pròxims anys. Va alertar contra el sobiranisme que dóna per fet que “amb un simple moviment de dit” podrà convertir “una província” en un estat europeu o membre de la unió monetària. No era, només, un toc d’atenció als independentistes que minimitzen els riscos de sortir de la UE, sobretot si el procés de secessió és a través d’una declaració unilateral. L’advertència era més profunda, més carregada d’intencionalitat política, ja que va assegurar que en aquest punt compartia “al 100%” les opinions de Mariano Rajoy.

És sabut que la tesi de la Moncloa diu que un estat sobirà quedarà automàticament fora de la UE i haurà de demanar el reingrés, malgrat que a Catalunya ja s’apliquin ara els Tractats comunitaris. De fet, el president espanyol va aprofitar l’avinentesa de la conferència -que s’emmarcava en la campanya electoral pels comicis del dia 25- per reiterar els seus arguments contra el procés. Fent seva la doctrina de FAES que posa al mateix sac els populismes eurofòbics i el sobiranisme català, va carregar contra “les forces disgregadores” que, a parer seu, van a contracorrent de la història i “posen en perill la sortida de la crisi”.

Desmarcant-se de l’austeritat

La bona sintonia entre els dos dirigents polítics no es va limitar només al terreny nacional, sinó que també es va estendre a l’econòmic. És en aquest àmbit on el PP es juga la victòria a les eleccions europees del 25 de maig i, per això, l’ha convertit en l’eix de confrontació amb el PSOE.

L’expresident de l’Eurogrup -és coneguda la fotografia agafant pel coll el ministre d’Economia- es va mostrar “impressionat” per les reformes empreses per l’executiu del PP. Va recordar que el 2015 l’economia espanyola serà la que “s’enriquirà més entre les quatre més importants” i va elogiar la gestió que Rajoy ha fet de la crisi bancària espanyola. Si ell és president de la Comissió, pensa contribuir a la recuperació no pas amb “austeritat sinó amb rigor pressupostari” i superant la “divisió estúpida” entre un nord suposadament “virtuós i un sud poc ortodox”. D’aquesta bona relació Madrid n’espera fruits: que Miguel Arias Cañete sigui comissari europeu i que Luis de Guindos ocupi la presidència permanent de l’Eurogrup. Això, després del 25.

stats