L'Administració ha de respondre sempre: claus de la nova llei de transparència

BarcelonaLa Comissió d'Afers Institucionals del Parlament va donar llum verda dijous al dictamen de la llei de transparència, bon govern i accés a la informació, que es votarà dimecres que ve al Ple i que avui s'ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. CiU, ERC, PSC i PP van votar-hi a favor, C's s'hi va abstenir per la "desconfiança" de la gestió que en farà CiU, mentre que ICV-EUiA va ser l'única formació en votar-hi en contra perquè la considera insuficient. Els portaveus de la CUP a la comissió no van assistir a la votació, tot i que tot sembla indicar que s'abstindran. Aquestes són les claus de la nova llei de transparència, que entrarà en vigor sis mesos després de la seva aprovació.

L'Administració, obligada a respondre

És el que es coneix com el silenci positiu. L'administració haurà de respondre les peticions dels ciutadans en menys d'un mes, i si no ho fa, la resposta serà interpretada com un "sí", no com ara, que el silenci s'interpreta negativament. És a dir, s'obliga les administracions públiques a facilitar totes les informacions que se li demanin i si en menys d'un mes no han respost, es dóna per admesa la petició. Es tracta d'una iniciativa gairebé pionera a nivell europeu. Un dels pocs antecedents és la llei de transparència de Navarra, que també incorpora el silenci positiu.

Tots els ciutadans majors de 16 anys podran demanar informació. Només caldrà aportar un nom, la petició específica que es vol saber i una adreça (millor si és electrònica) per fer arribar la informació. Ara bé, una part de la informació estarà penjada a internet de manera permanent.

Malgrat això, tot i que el principi de transparència prevaldrà sobre la resta, hi ha alguns límits que estableix la llei i que eximiran l'administració de donar informació quan es tracti d'informació sobre seguretat pública, secreta o confidencial, la que faci referència a menors d'edat, la que pugui vulnerar el dret a la intimitat i altres drets privats o la que se salti el secret professional. Tampoc es podran publicar dades especialment protegides, com la ideologia, l'afiliació sindical, religions o creences, raça, detalls sobre salut o la vida sexual de les persones.

Contractes públics al descobert

Entre les informacions que l'administració haurà de publicar hi ha els contractes públics. Es donaran a conèixer tots els detalls sobre els concursos públics, des del nombre i els projectes de tots els licitadors (els aspirants que volen guanyar el concurs), els criteris pels quals es decideix, fins a les puntuacions que reben cadascun dels sol·licitants.

A més, es farà públic el cost de totes les campanyes de publicitat institucional i es concretarà quin impost es destina a cada mitjà de comunicació.

Sous, dietes i indemnitzacions de treballadors públics i alts càrrecs

La llei de transparència s'aprovarà una setmana després que l'ARA publiqués que alts càrrecs de Salut s'havien apujat el sou. A partir d'ara, els ciutadans podran conèixer la remuneració de tots els treballadors públics, sempre i quan no es vulneri la llei de protecció de dades. En concret, es podran saber totes les "activitats i béns" dels membres del Govern, alts càrrecs, directius de societats, fundacions i consorcis, i també les dietes i indemnitzacions que haurien de cobrar en acabar. També es podran saber les dietes i indemnitzacions de tots els treballadors públics, que s'agruparan per nivells de funcionariat.

Els lobis, regulats per primera vegada

La llei inclou la Generalitat, els ajuntaments i entitats locals, les empreses públiques, les privades que rebin diners públics, les universitats, els partits polítics, les patronals i els sindicats. I per primera vegada també es regulen els grups d'interès, els lobis. La llei reconeix que és una "realitat que no es pot evitar", i per això es crea un registre específic, el Registre de grups d'interès, per "normalitzar" la seva relació amb l'administració. Aquests grups de pressió hauran de seguir un codi de conducta per evitar que siguin sancionats, per exemple, vetant-los dels concursos públics.

Dos organismes nous i el Síndic per avaluar-ho

A banda del Registre de grups d'interès, es creen dos organismes nous per vetllar per la transparència i el bon govern. Es crearà un Portal de Transparència. La Generalitat serà l'encarregada de centralitzar les dades que garanteix la llei, si bé no inclourà tots els detalls, la web tindrà links que permetran l'accés a les webs sobre transparència dels ajuntaments, empreses o partits polítics. Aquest portal serà la via per accedir al Registre de contractes i convenis de la Generalitat.

També es crearà la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació pública, un nou òrgan que es vincularà a una conselleria. Ara bé, els seus membres, entre 3 i 5, seran "juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d'arxius o gestió documental de competència i prestigi reconeguts amb mes de deu anys d'experiència professional", que seran designats per Parlament i tindran "independència orgànica i funcional" tant de la cambra com del Govern. Aquest ens serà l'encarregat de rebre les reclamacions dels ciutadans que hagin obtingut una negativa de l'administració a l'hora de facilitar una informació. Tot i que no tindrà tasques sancionadores, serà l'últim recurs abans de passar al procediment judicial, de manera que és un mediador dels conflictes entre ciutadà i administració.

La sindicatura de Greuges, que dirigeix Rafael Ribó, serà l'encarregat de controlar i avaluar el compliment de la llei. Ho farà en col·laboració amb l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes.

Les sancions: destitucions, multes i inhabilitacions

El règim sancionador contempla sancions segons qui comet la infracció. Si són comeses per personal administratiu es regulen segons la llei de la funció pública.

En canvi, si un alt càrrec dóna informació parcial, omet, oculta o manipula informació o facilita dades íntimes i privades, pot ser destituït, rebre una sanció entre 6.001 i 12.000 euros, perdre de la indemnització que li toqués o ser inhabilitat per ocupar càrrecs públics entre un i cinc anys.

Si qui comet una infracció és una persona aliena a l'administració, les sancions poden ser una multa d'entre 6.001 i 12.000 euros, la suspensió per establir contractes amb l'administració durant sis mesos, ser vetat per a rebre ajuts públics durant cinc anys o la cancel·lació definitiva de la inscripció al registre de lobis.