L'equidistància del PNB trontolla
Creix la pressió dels partits sobre Iñigo Urkullu perquè aclareixi quines aliances polítiques prioritza
BilbaoDivendres passat el Partit Nacionalista Basc (PNB) va haver de triar: o situar-se al costat de l'esquerra abertzale per afavorir una manifestació legal o haver d'enviar l'Ertzaintza a evitar que se'n celebrés una que havia estat prohibida. En el càlcul del cost-benefici, va optar per la primera opció: la fotografia de la unitat sobiranista, malgrat la incomoditat que causava això a l'electorat més conservador i l'impacte en les futures aliances polítiques a Euskadi.
Ahir la resta de partits bascos no van desaprofitar el ressò de la multitudinària manifestació de dissabte a Bilbao per marcar de prop el PNB. La pressió es va traduir en dos sentits. Sortu reclamava que aquesta imatge de bona sintonia sigui només el principi d'una col·laboració creixent. En canvi, el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) i el PP, molestos amb la nova situació, exigien al lehendakari, Iñigo Urkullu, que els aclareixi amb qui es vol entendre durant la legislatura. L'equidistància que havia sabut mantenir des que va guanyar les eleccions, l'octubre del 2012, comença a trontollar.
Segons l'esquerra independentista, abans-d'ahir el País Basc va viure la "mobilització més gran" de la seva història, un fet que demostra que hi ha "base i força de sobres" per emprendre el camí cap a la independència. Tot i que els abertzales són conscients que, a curt termini, la unitat es limitarà a aconseguir la pacificació definitiva, intenten vincular aquest debat amb l'horitzó nacional. El raonament de fons és que només amb un estat propi es podran "garantir" els drets individuals i col·lectius, com van afirmar els portaveus de Sortu Pernando Barrena i Amaia Izko.
El seu entorn s'emmiralla en el discurs i l'estratègia d'ERC, convençut que el camí que cal seguir és el de la unitat sobiranista al voltant del dret a decidir que es viu a Catalunya. Entre les bases, l'exemple català -que ha apostat sempre per vies pacífiques i democràtiques- també serveix per calmar la inquietud dels que lamenten la falta d'avenços del govern de Mariano Rajoy després que ETA deixés les armes.
La feina d'Ortuzar
Però de moment el PNB intenta marcar la seva pròpia agenda i deslligar els dos debats. Urkullu vol que l'acord per a un nou estatus polític d'Euskadi tingui un ampli suport. Això vol dir que incorpori, com a mínim, els socialistes. El dubte és si l'acceleració dels temps que previsiblement hi haurà aquest 2014 a Catalunya afectarà el seu calendari. L'encarregat de mantenir el partit en la centralitat, buscant acords a banda i banda, és el president dels nacionalistes, Andoni Ortuzar, que en va ser la cara visible a la marxa en favor de la pau. Ahir feia un any que va arribar al càrrec i, en aquest temps, ha aconseguit gestionar amb èxit la geometria variable. Ell és l'artífex dels acords amb Bildu, el PSE i el PP per aprovar els pressupostos en diverses institucions. Fins ara, l'entesa amb els de Patxi López havia estat especialment visible, però la fotografia de dissabte pot suposar un punt d'inflexió en les relacions.
Enuig de socialistes i populars
La portaveu socialista, Idoia Mendia, va acusar el lehendakari de donar "cobertura política" a Sortu i li va reclamar que sigui clar i digui si té intenció de "trencar els consensos" assolits fins ara. La duresa del seu discurs és significativa sobretot si es té en compte que es tracta d'un valor a l'alça del socialisme basc, que fins i tot es podria convertir en la secretària general si López opta a ser el candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol.
El PP basc va acusar el PNB de caure en "una deriva antidemocràtica total". El seu president a Biscaia, Antón Damborenea, va donar per fet que els nacionalistes assumiran el discurs dels independentistes i va pronosticar que Urkullu seguirà els passos d'Artur Mas respecte a ERC. Els pròxims mesos serviran per veure si el joc d'equilibris polítics, sempre fràgil, es mou.
