Daniel Fernández ha pres una decisió difícil. A diferència de Manuel Bustos, no està implicat en la trama de corrupció urbanística Mercuri sinó en una peça separada, però ha deixat els càrrecs al partit i també al Parlament. El número tres del PSC plega de tot menys de l'escó. Segurament hi deu haver qui es pregunti si els ciutadans (a qui encara representa) es mereixen menys que els militants del PSC (entre els quals és ja un més). I la resposta segur que no és fàcil de donar per a Fernández, que manté la condició d'aforat perquè el seu cas el porti el Tribunal Superior de Justícia i no pas el jutjat de Sabadell. La seva decisió -que es revocarà si s'arxiva el cas de presumpte tràfic d'influències- sembla pensada per interpel·lar el partit del govern. Com recordaven ahir els socialistes, Xavier Crespo, de CDC, encara no ha deixat cap càrrec malgrat que està imputat i veurem què fa Oriol Pujol si ho acaba estant. Uns i altres no han d'oblidar que toca donar exemple. Encara que això faci pagar justos per pecadors.
