VitòriaSense ETA a l’escenari, l’opció de la independència ha experimentat en l’últim mig any un enorme creixement a Euskadi, fins al punt d’aconseguir un suport del 35% de la població i convertir-se, així, en la preferència majoritària entre els ciutadans d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. L’independentisme basc es col·loca en el punt més alt des que el govern basc va iniciar aquesta sèrie de preguntes. Va ser l’any 1998 en plena treva d’ETA i amb el pacte de Lizarra entre el PNB i l’esquerra abertzale (aleshores EH) en marxa.
Des del maig l’independentisme ha crescut nou punts. També han pujat dos punts els contraris a la secessió (33%). L’espai dels que diuen que estan d’acord o no amb la independència en funció de les circumstàncies és el que experimenta una sensible reducció: se situa en el 20%, quan al maig era l’elecció majoritària (32%). L’enquesta marca una tendència: cada vegada més els bascos ho tenen més clar i es decanten a favor o en contra de la independència independentment de la conjuntura. El resultat seria encara millor per als defensors de la independència si el referèndum sobre la secessió d’Euskadi fos acceptat pel govern espanyol. En aquestes circumstàncies, un 39% de la ciutadania afirma que hi votaria a favor, un 29% en contra i un 12% s’abstindria, mentre que un 20% no es pronuncia.
Un 74% a favor de votar
El concepte de dret a decidir també avança. Només un 16% dels enquestats estan en contra de ser consultats “sobre la relació entre Euskadi i Espanya”, mentre que el 74% hi estan a favor. El 23% desitjarien una consulta, però només si el govern espanyol ho acceptés, mentre que un 51% aposten per dur-la a terme encara que no tingui el vistiplau de l’Estat. El 53% dels enquestats coneixen la iniciativa Gure esku Dago (l’ANC basca), i al 79% dels que la coneixen els sembla bé o molt bé.
Davant la pregunta de qui hauria de ser el subjecte de decisió sobre el futur polític d’una comunitat autònoma com Catalunya i Euskadi, un 69% afirmen que ho haurien de decidir els ciutadans d’aquesta comunitat, i un 24% entenen que ho haurien de decidir el conjunt dels ciutadans de l’Estat.
Segons s’adverteix a l’informe, el treball de camp de l’enquesta es va fer entre el 6 i el 13 d’octubre, setmanes després del referèndum d’independència a Escòcia i durant les setmanes prèvies al procés participatiu del 9-N a Catalunya, en què la qüestió sobiranista “estava de plena actualitat”. Un fet que torna a incidir en l’efecte contagi que els dos processos tenen a Euskal Herria.
