VIATGE OFICIAL A ISRAEL

L'interès català vol sionisme; Palestina surt de l'agenda

Les inversions i l'aliança en investigació justifiquen la tria de Mas

Les relacions internacionals tenen un motor real: els interessos. Si, a més, aquests interessos vénen acompanyats de sintonia política, millor. És el que li passa a Artur Mas amb Israel. En la seva estada al país hebreu, el president i la delegació catalana no amaguen complicitats amb el sionisme. A diferència del tripartit -en la seva única visita oficial, Pasqual Maragall es va veure amb palestins i israelians- i igual com feia Jordi Pujol, Mas no fa equilibris. Segons va explicar, no en fa perquè l'objectiu del viatge "no és polític" i sí "econòmic". En això amb els israelians hi ha més camp per córrer que amb els palestins. Tant si agrada com si no, és una evidència.

El cap de l'executiu va recordar que el 2011 va sopar a Palau amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, i que no tindria cap problema a tornar a reunir-s'hi. El que no accepta és que mantenir-hi llaços de solidaritat o amistat hagi d'anar en detriment d'una sòlida relació amb Israel. "Amb els palestins tenim els braços oberts, però no tanquem portes a Israel, perquè les similituds amb nosaltres són evidents", va dir.

Les declaracions les va fer a Jerusalem, després de reunir-se amb el ministre de Finances, Yair Lapid, el número dos del govern. El responsable del Tresor israelià, que abans de fer el salt a la política era presentador de televisió, lidera el partit centrista, que és segona força, i Mas el va presentar com una "figura emergent". Ho és malgrat que les retallades que també fa el govern de Netanyahu l'han erosionat.

I quins són els interessos que justifiquen un cert refredament de la relació amb Palestina -que ahir li van retreure el PSC i ICV recordant les "llums i ombres" d'Israel i la "solidaritat amb els territoris ocupats", respectivament, mentre ERC evitava polèmiques- i el fervor pel "referent" israelià? La recerca i les inversions. Els dos temes -a diferència del procés sobiranista- van sortir en la conversa amb Lapid i han presidit els dos primers dies del viatge oficial.

La delegació catalana va dedicar ahir esforços a Israel Chemicals Limited (ICL), la multinacional israeliana erigida a partir del negoci dels fertilitzants i propietària d'Iberpotash, l'empresa de les mines de Súria i Sallent, al Bages. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat l'autorització mediambiental que la conselleria -aleshores d'ICV- els va atorgar el 2008. Els israelians ja ho han recorregut i també ho farà la Generalitat.

Mas va visitar una de les seves explotacions al mar Mort, i l'empresa no va voler que hi anés la premsa. Mas va abordar amb Lapid la situació de la filial d'ICL. I també amb els seus directius en un sopar al mític Hotel King David, escenari dels grans acords, cimeres i atrocitats de la història del jove Estat d'Israel.

Mas defensarà la companyia perquè està disposada a invertir, per ara, 700 milions a Catalunya i perquè la prioritat és "crear ocupació". Reapareixia (i es tornava a citar) l'esperit bussiness friendly que va presidir la seva primera legislatura. Després d'assenyalar mans negres, que no serien "ni catalanes ni espanyoles", darrere els problemes d'Iberpotash, va admetre, això sí, "minimitzar" l'impacte contaminant a les aigües del runam salí.

L'altre incentiu és la recerca. S'han signat convenis amb el govern i universitats (l'agenda paral·lela dels responsables de la Generalitat en aquest àmbit i de Xavier Trias va tornar a estar atapeïda), i a Israel li interessa el partenariat o el lideratge català per als seus projectes amb finançament total o parcial de la Unió Europea. S'estalvia així les suspicàcies d'alguns estats membres.

El 'win-win' de les 'start-up'

A canvi, el Govern espera que fons de risc públic-privat israelians ajudin les noves empreses tecnològiques catalanes. Per ara, només això. Mas va assegurar que no va tractar amb Lapid sobre les magres finances del Govern. Una altra cosa és que, quan es tornin a obrir els mercats, seria bo que fons israelians poguessin comprar deute català. Igual que en el seu dia ho van fer els americans, o que inversors àrabs o russos compren patrimoni que ven la Generalitat. Els interessos manen. I, en aquest cas, també complauen.

Més continguts de