CAS NÓOS

L’última esperança de la infanta

Diego Gómez-Reino serà un dels magistrats que decidirà el futur judicial de la germana del rei

Els magistrats de la secció segona de l’Audiència de Palma, que presideix Diego Gómez-Reino, tenien ben clar, fins i tot abans que es fes pública la interlocutòria de José Castro amb la imputació de la infanta Cristina, que serien ells els que acabarien decidint sobre el futur processal de la filla de Joan Carles I i germana de l’actual rei d’Espanya, Felip VI. Estaven pendents del moment. I ja ha arribat.

Ja fa temps que els volten pel cap els casos Atutxa i Botín per la qüestió sobre si es pot obrir judici oral contra algú o no si només hi ha una acusació popular i no ho fan el ministeri fiscal o una acusació particular. El Suprem va canviar de doctrina el 2008 i va acceptar obrir judici només amb l’acusació de Manos Limpias contra el llavors president de la cambra basca. Un precedent que no beneficia la infanta.

No serà la primera vegada, a més, que s’han de pronunciar sobre si hi ha indicis contra Cristina que aconsellin imputar-la. El maig del 2013, el tribunal va salvar la infanta, però només a mitges. Va descartar la major part dels delictes que Castro imputava a Cristina de Borbó però va deixar la porta oberta perquè el jutge continués la instrucció per possibles delictes fiscals i de blanqueig de capitals.

Castro ha fet els deures i ha dedicat temps i esforç a culminar aquestes dues línies d’investigació. El fiscal d’Anticorrupció, Pedro Horrach, pensa que no ha canviat res respecte de la infanta des d’aquell maig del 2013 i Castro veu indicis consolidats que la infanta es pot haver lucrat personalment amb fons il·lícits. A més a més, l’acusa d’haver contribuït als delictes del seu marit, Iñaki Urdangarin, creant Aizoon, una estructura ideada, segons l’instructor, per defraudar, i que és propietat del matrimoni.

Però, sobretot, no es poden perdre de vista dos punts determinants: la investigació ha avançat i l’opinió dels magistrats de la secció segona de l’Audiència ja no va ser unànime en la resolució del 2013.

Vot particular

En aquell moment van conformar la sala els magistrats Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna i Juan Jiménez. I no es pot dir que la infanta en sortís indemne, perquè, si bé per dos vots contra un es va eliminar la possibilitat d’imputar-li alguns delictes lligats a l’activitat del mateix Instituto Nóos, sí que es va resoldre donar via lliure a Castro -ja contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció- per continuar la investigació. Però cal recordar que un dels magistrats, Juan Jiménez, fins i tot va emetre un vot particular en el qual apostava per mantenir la imputació de la infanta en els termes en què la fixava en aquell moment Castro. Ell ja veia indicis en contra de Cristina de Borbó fa un any i haurem de veure com avalua el cas un any després.

La secció segona de l’Audiència de Palma la formen, a més dels magistrats esmentats, també una quarta magistrada, Ana Cameselle, i magistrats de reforç. Per tant, encara no es pot dir quins seran els magistrats concrets que formaran sala per resoldre el recurs contra la imputació de la infanta. A més, es preveu que la majoria dels imputats presentaran recurs contra la seva inclusió en la interlocutòria que els envia a judici.

Per això està en fase d’estudi decidir si serà una única sala la que resoldrà tots els recursos de Nóos o si s’aniran creant sales (amb variacions en la composició) per estudiar cadascun dels recursos. Fonts jurídiques han apuntat que la secció segona, que presideix Gómez-Reino, emetrà una providència per explicar el procediment. A ell li tocarà presidir la sala que es pronunciarà sobre el cas de la infanta.

Per la seva banda, Castro ja ha decidit que esperarà a tenir tota l’allau de recursos per remetre’ls a l’Audiència. De moment, el primer que li ha arribat ha estat el d’Horrach, aquell en què, segons Castro, el fiscal s’atreveix a insinuar que ha prevaricat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat