DRET A DECIDIR

Madrid treu partit de Crimea

La dreta compara Ucraïna i Espanya i insinua que a Catalunya es viuen aires insurreccionals

“ACatalunya s’està ordint un motí a la ucraïnesa”, afirmava, convençut, un articulista al diari Abc diumenge. Ahir el progovernamental La Razón assegurava que el president de la Generalitat “traurà la gent al carrer com a Ucraïna”. Durant els últims dies la pressió de l’entorn mediàtic del Partit Popular ha augmentat considerablement. Les imatges insurreccionals a Kíev, primer, i a la península de Crimea, després, han acabat per impactar a les retines de la dreta espanyola. En un primer moment l’executiu de Mariano Rajoy va marcar distàncies entre els fets d’aquell país i Catalunya. Al final, però, ha acabat per intentar treure’n partit. Alguns dirigents conservadors, en privat, admeten la preocupació per l’escalada verbal.

Mentre a Madrid alts responsables del PP deien que la consigna era rebaixar la tensió -no anticipant cap mesura als passos que faci la Generalitat-, a Brussel·les el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, tornava a afegir llenya al foc. “Un referèndum que viola la Constitució interna viola la legalitat internacional”, va afirmar. I això serveix tant per a Crimea com per a Catalunya, perquè segons el ministre el paral·lelisme és “absolut”.

L’ANC, al centre del debat

“No es tracta d’amenaçar sinó d’advertir que no s’ha de sortir a la mar sense veure les cartes de navegació i els informes meterològics”, va subratllar, incidint de nou en les suposades conseqüències negatives per als catalans de l’eventual creació d’un estat propi. El número 3 del partit, el vice secretari general d’organització, Carlos Floriano, va concretar aquests perills: l’allunyament progressiu de la UE. No va especificar si per decisió de Brussel·les o perquè l’estat espanyol en vetaria l’ingrés. En qualsevol cas, només va fer-ne responsable el president Artur Mas, a qui va acusar d’haver emprès un camí “radical i extremista” de final incert. Fonts conservadores guarden silenci i arronsen les espatlles quan se’ls pregunta, reiteradament, pel final d’aquest procés.

De moment, la dreta espanyola ha entrat en una nova fase, en què, aprofitant els últims esdeveniments, prova de retratar Mas com un polític decidit a alçar-se contra l’ordre establert. S’aferren a les declaracions de Mas en què admetia, obertament, la possibilitat en últim extrem d’una declaració unilateral d’independència (DUI) i a l’esborrany del full de ruta que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d’aprovar a principis d’abril. Curiosament, aquesta entitat s’acaba de situar al centre del debat a Madrid, que fins ara obviava el paper de la societat civil en el procés a favor del dret a decidir.

En aquest sentit es va pronunciar ahir la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, que va acusar el president de la Generalitat d’estar “jugant amb foc” i d’haver “perdut els papers i embogit”. Ahir propagava que Mas segueix els dictats de l’organització que presideix Carme Forcadell i es pregunta si serà capaç de “controlar” la gent, un cop ja ha atiat el foc. I, un cop més, Ucraïna: “Mas i CiU comencen a passar-se de la ratlla. Quan l’amenaça és una declaració unilateral d’independència, estan fent seva la via de Crimea”.

Defensa es posiciona

En la nova pauta instal·lada pel govern espanyol i el seu entorn, Sánchez-Camacho va avisar que, en cas d’una DUI, el control de les infraestructures clau, com preveu el full de ruta de l’ANC, no es podrà fer de manera “pacífica”. El to del debat es torna, cada dia que passa, més aspre.

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, també va dir que aquesta possibilitat és “absolutament inacceptable” però nega un “estat d’ànim especial” dins les forces armades pel debat català. Té clar, però, que el referèndum exprésde Crimea és “il·legal”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat