“El problema és que no dono titulars”

"D'aquí 10 anys, Catalunya serà independent i Europa haurà fet molts passos endavant", explica Josep-Maria Terricabras, candidat d'ERC

Disfruta? “És la primera campanya, segurament l’última, i no em pensava pas ni que aquesta fos la primera. Sempre deia que no amb respecte pels que ho fan, no era la meva vocació”. I què ha canviat? “La situació aguda, excitant, emocionant, decisiva de Catalunya que em convenç de fer un pas endavant”. S’ho va rumiar gaire? “Vaig trigar pocs dies a dir que sí. En general jo les coses només les consulto amb la Montserrat, la meva dona. Em va molt bé així des de fa més de 30 anys”. Dubtes? “Si seré capaç de fer una cosa així. I l’altre: això es pot aguantar? ¿Després de l’accident que vaig tenir estic prou bé de salut? I sí, físicament torno a estar bé. M’encaminava cap a una no llunyana jubilació acadèmica que era còmoda i agradable i se m’ha complicat”. ¿De professor a polític? “Em sap greu deixar les classes. Començava la campanya a les 10, i a les 9 vaig fer l’última classe de la meva vida. No sóc sinó que estic polític. Que es noti la transitorietat”.

Conferències, més que mítings

És bon candidat? “Em diuen: «No has fet un míting, era una conferència, però m’ha agradat». Procuro que les meves exposicions tinguin un relat lògic. Ahir un senyor pel carrer em para, em dóna un clavell i em diu: «Sobretot facin pedagogia». Un veí em va dir: «Gràcies per haver recuperat la confiança en la política i els polítics». Aquestes petites coses són més plaents que no pas l’aplaudiment, que forma part de l’espectacle, en canvi aquests són espontanis. Sóc explanatiu: el problema és que no dono titulars. Els debats els porten a un terreny massa tècnic. Explicant que convé que els bancs no robin i que primer s’ha d’ajudar les persones que els bancs, ja queda clar. És veritat que nosaltres hem d’estar preparats tècnicament, però a vegades penso que els debats no estan prou aproximats a la gent”.

Europa diversa i confederal

El procés acabarà bé? “D’aquí 10 anys, Catalunya serà independent i Europa haurà fet molts passos endavant, perquè la que ara tenim muntada és una Europa coixa, que té bona voluntat però té un control estatal fortíssim i això és insostenible perquè la fa cara i ineficient. Europa no és una nació, és un conjunt de nacions, i per tant serà una federació o una confederació. Hi ha una diversitat que ve de la diferència que és la diversitat de ser eslovens o catalans, blancs o negres, luterans o catòlics... i les diferències s’han de preservar totes. En canvi hi ha la diversitat de la desigualtat, uns són pobres i altres rics, uns són lletrats i altres illetrats. La diversitat de la diferència s’ha de respectar, la de la desigualtat s’ha de combatre. S’han de posar límits a la desigualtat, tal com es posen al dèficit o al deute”.

“Pare, tens una marxa!”

El primer cafè? “Em dutxo i em vesteixo i després vaig cap a la cuina i engego la màquina del cafè, la del George Clooney. Sempre cafè sol. Al cap del dia en faig cinc o sis. No em fa perdre la son. Puc prendre un cafè assegut al llit. Em manté més en forma la Coca-Cola. El primer que menjo és una llesqueta de pa amb pernil, sempre esmorzo a casa. Dormo quatre o cinc hores, aquests dies. Els que m’acompanyen em fan la crítica, i de la Montserrat me’n fio molt. A casa són cruels i les meves filles tampoc no me’n perdonen ni una. Però la meva filla Júlia, quan va saber que seria candidat, em va dir: «Pare, tens una marxa!»” ¿Ho sap si a casa el votaran? “Només sé que jo sí que em votaré. Però penso que la meva família em votarà, fins i tot en la segona línia familiar”. Com es porta amb els rivals? “Tinc bon rotllo amb tots els candidats. En Ramon Tremosa, l’Ernest Urtasun i en Javi López són gent agradable, preparada, competent, bona i dels quals crec que puc aprendre”.

Kant, Marilyn, Lennon i sobretot Berlín

Amb qui li hauria agradat fer un cafè? Suposo que em dirà que amb Wittgenstein, del qual és un expert. “A vegades penso que a aquells que admires intel·lectualment està bé que no els hagis conegut personalment. Kant devia ser un plasta, pobret, dit amb afecte, i en canvi tan potent com a pensador. Els meus grans ídols són Marilyn Monroe i John Lennon. Els meus alumnes ho saben i molts cops m’han regalat fotos de la Marilyn”.

Com anem de llengües? “Parlo bé o força bé català, castellà, anglès, alemany, francès i italià. Amb el que em sento més còmode, a part del català i el castellà, és amb l’alemany. He viscut molts anys a Alemanya, he escrit una tesi doctoral de 750 pàgines en alemany, per tant en sé. El francès el vaig aprendre de petit, érem amics de la primera turista que va arribar a Calella, això era a l’any 52, i la gent li deia “senyora Madame”. Una capital? “M’agrada molt Berlín des de la caiguda del Mur. A Berlín hi havia anat de jove, estava estudiant alemany i passava a l’Alemanya de l’Est i m’afectava estèticament i moralment. El dia que va caure el Mur em vaig fer un tip de plorar d’alegria”.

BLOC DE CAMPANYA

Imatge

Tothom opina coses sobre la manera de vestir, però jo em poso el que em diu la meva dona. No acostumo a portar corbata, no excloc que si hi ha un moment de certa solemnitat l’has de marcar posant-te-la. A la inauguració del Parlament Europeu hi aniré amb corbata, però miro d’anar més aviat casual.

Cartells

Em fa vergonya veure’m als cartells. Als meus amics polítics els feia broma dient que els havia vist penjats a dalt d’un arbre, ara m’ho diuen ells a mi.

El discurs en un tuit

El nou país vol ser realment nou, no el desmembrament d’un altre amb còpia. Aquesta nostra il·lusió de model la volem portar a Europa.

La paraula que diu més

Dues: llibertat i justícia. Les dic juntes perquè llibertat sense justícia vol dir privilegi.

Qui li escriu els discursos

No està escrit, el que se’m passa són argumentaris segons els temes del dia. Rebo molta informació, me la preparo, l’estudio, l’elaboro i dic el que penso.