EL LLEGAT DE SUÁREZ

Mas reclama a Madrid un nou Suárez

El president de la Generalitat troba a faltar avui el “coratge polític” de qui va liderar el pas cap a la democràcia

Espanya no va sobrada de mites compartits a dreta i esquerra. Jordi Pujol, que coneix bé la història, va subratllar ahir a Madrid que “és bo per al conjunt del país tenir un referent”, parlant de la figura d’Adolfo Suárez, mort diumenge. El degoteig inacabable de ciutadans que van fer llargues cues per retre l’últim homenatge al primer president de la democràcia evidenciava la importància de la seva figura. I que el principal aeroport de l’Estat a partir d’ara porti el seu nom ho certifica a ulls del món.

Ser un referent, un mite, però, té riscos. El més important, que cadascú prengui la part del llegat que més li convingui. O que cada partit en faci la seva pròpia lectura. O que alguns governants, com va fer ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, afirmi que ara no hi ha dirigents amb les seves qualitats en moments que també són complicats. Les paraules de Mas, pronunciades al pati del Congrés dels Diputats després de visitar la capella ardent, no van agradar gens al PP i al PSOE. Fins i tot va rebre un toc d’alerta de Miquel Roca, exnúmero 2 de CDC i un dels redactors de la Constitució.

L’objectiu de la visita de Mas a la cambra baixa era, en primer lloc, traslladar el condol i el reconeixement del poble català a la família de qui va saber adaptar les lleis de la dictadura a les noves realitats, l’home que va reconèixer la legitimitat de la Generalitat republicana. El fill de Suárez també li va expressar, segons va confessar el president, l’agraïment pel suport rebut dels catalans. No obstant, la seva compareixença davant la premsa -tal vegada la més nombrosa del dia- va servir per interpretar el polític clau de la Transició amb el filtre del 2014. Com aleshores, el debat territorial és sobre la taula.

“A grans reptes, grans solucions”

“En els moments actuals, els valors i la manera de ser que van inspirar el president Suárez tenen plena vigència i, segurament, es troben una mica a faltar”, va advertir Mas. I va concretar quines són aquestes mancances, que segons ell ara són més necessàries que mai: “Gran visió en moments difícils, sentit d’estat, audàcia, coratge polític i generositat”.

“A grans reptes, grans solucions”, va insistir, apel·lant a la valentia i la imaginació que, amb la complicitat del rei, va posar en marxa aquell jerarca franquista que va saber llegir el sentit dels temps i va acabant legalitzant, fins i tot, el PCE. Una operació d’una complexitat inèdita en la història d’Espanya que li va costar deslleialtats dels seus i una dura oposició dels que, legítimament, volien arribar a la Moncloa després d’anys d’exili i presó. Mas va subratllar precisament aquestes dificultats: “Es va arriscar, va guanyar i es va cremar. O el van cremar”. No va fer falta que s’autocités o cités explícitament el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan en aquesta crida a recuperar els valors polítics de Suárez va dir que “mai va mirar cap a una altra banda” davant dels grans problemes ni va deixar que el pas del temps els diluís. A dues setmanes del debat sobre la consulta al Congrés , ahir va quedar ben clara quina actitud voldria trobar el Govern en l’executiu del PP.

Per la reacció dels populars, però, sembla que les declaracions d’ahir no han aconseguit fer-los canviar d’opinió. Dirigents conservadors consultats per l’agència Efe van acusar Mas d’haver anat a la capital de l’Estat a fer un “míting” en un dia gens apropiat. Des de Manila, on és de viatge oficial, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va assegurar que Rajoy aborda “la qüestió catalana com ho faria Suárez”. És a dir, oferint “diàleg sense data de caducitat” però dins la legalitat vigent. A les files socialistes la crida del president de la Generalitat tampoc va agradar.

Reconeixement unànime

Més enllà dels retrets, però, el cert és que qui més qui menys va reivindicar l’exemple de l’expresident. El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, també va apel·lar al “consens, el diàleg i el coratge” que va practicar qui va capitanejar la Transició. Va especificar, però, que consens significa, també, “cessió”.

Aquest matí el fèretre de Suárez serà acomiadat amb honors militars en un acte presidit per Rajoy. Després rebrà sepultura a Àvila. Ahir milers de persones van dir-li l’últim adéu davant d’un taüt cobert amb una bandera espanyola. Els familiars van anar rebent el condol de les personalitats que s’hi van apropar. Hi van ser la família reial, els expresidents del govern espanyol, diputats i senadors de tots els colors polítics. Entre ells, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla.

Suárez ja és un referent a l’Estat. Ahir es va certificar.

L’aeroport de Barajas, a Madrid, portarà el nom de l’expresident

Aeroport Adolfo Suárez, Madrid-Barajas. Així serà rebatejat l’aeroport de la capital espanyola a proposta del mateix president Mariano Rajoy. El ministeri de Foment va argumentar que serà un homenatge al “paper fonamental en la història d’Espanya” i l’“altura moral i el sentit d’estat” de l’expresident. “Va ser la contribució més decisiva, juntament amb el rei, a la Transició”, va destacar la ministra Ana Pastor. La proposta va ser avalada també per l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que va dir que serà una manera d’homenatjar una persona “absolutament especial” en la democràcia espanyola. A més de l’aeroport, carrers i places d’arreu de l’Estat adoptaran el nom de l’expresident. En el cas de Ceuta, una biblioteca portarà el nom de Suárez, a Logronyo una plaça, a Còrdova uns jardins i a Majadahonda un parc. I diversos municipis madrilenys dedicaran carrers a l’expresident. Arreu del món, altres aeroports porten el nom d’expresidents o dirigents destacats, com ara el Charles de Gaulle de París i el Ronald Reagan de Washington.

Més continguts de

El + vist

El + comentat