DRET A DECIDIR

Mas crida Junqueras a no posar en risc la unitat

Demana aparcar el “partidisme” entre les forces catalanes i tenir clar que “l’adversari real” és l’Estat

Els últims 13 minuts del discurs d’Artur Mas ahir a Manresa van resumir el clima de tibantor amb què els protagonistes del procés encaren la fase clau per mirar de fer possible la consulta del 9 de novembre. Va ser un vehement toc d’alerta a Oriol Junqueras -amb una càrrega de profunditat inèdita des que el 19 de desembre del 2012 tots dos van rubricar l’acord de legislatura vigent- per prevenir qualsevol temptació de posar en risc el front comú català per càlculs “partidistes”.

“Una de les nostres forces és el consens polític, i l’hem d’intentar preservar”, va proclamar Mas davant de milers de militants i simpatitzants de Convergència congregats a la zona esportiva del Congost per celebrar la festa del partit. La crida arribava dos dies després que alts dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i el Govern haguessin mirat d’encaixar estratègies en una nova cimera pel 9-N. La reunió va ser tensa i Mas va haver d’escoltar retrets per no haver activat prou preparatius de la consulta. Els negociadors van donar-se uns dies de marge per trobar-hi una sortida, però a hores d’ara ningú pot assegurar que el 9-N hi haurà urnes. Aquesta incertesa també s’ha estès a la que Mas ja va anomenar unitat de “porcellana”.

Conscient d’aquesta fragilitat, i en uns moments que va definir com a “decisius i delicats”, el president de la Generalitat va posar l’èmfasi en la necessitat de fer pinya davant d’un Estat “poderós” que posa totes les traves per dinamitar la votació del 9-N. Sense citar-ne en cap moment explícitament les sigles, Mas va adreçar un seguit de missatges a ERC. “No siguem ingenus, ningú pot convertir aquest camí en fàcil. Això no és bufar i fer ampolles”, va etzibar Mas, molest amb qui acusa el Govern de no posar tota la carn a la graella per poder fer la consulta.

D’advertiments cap a Junqueras n’hi va haver un grapat més. Mas va recordar que en les eleccions del 2012 -en què CiU va recular fins als 50 diputats i ERC es va convertir en la segona força amb 21 escons- els electors van optar per “repartir el poder i les responsabilitats”. Per això “no val”, segons Mas, “exigir-ho tot” a CiU sense assumir cadascú la seva “quota de poder i de responsabilitat”. Però el que sobretot va voler transmetre Mas als seus aliats sobiranistes és que seria letal per al procés debilitar el front català amb disputes internes: “Els partits catalans han d’entendre que l’adversari real no el tenim a Catalunya, sinó a fora, i es diu estat espanyol”. Un Estat que en aquests últims temps, va denunciar, està exhibint “la seva cara més intolerant i prepotent”, perquè en lloc de buscar un acord per al 9-N “intenta esclafar la democràcia”.

Mas va anar més enllà i va insinuar fins i tot que a ERC pot haver-hi qui ja pensi més a convertir-se en la nova força hegemònica a Catalunya i pilotar la Generalitat en un futur gens llunyà. Per referir-s’hi va fer servir un símil futbolístic: “Intentar ser titular del teu equip, que és Catalunya, i lluitar noblement entre companys està molt bé i tothom hi té dret. Però una altra cosa és jugar a favor de l’adversari, l’estat espanyol”, va advertir. Amb la “temptació del joc purament partidista”, va afegir, “de vegades et confons d’adversari i perds la visió general”.

Davant d’una militància que intenta refer-se del cop emocional de la confessió de Jordi Pujol sobre la seva herència oculta a l’estranger, Mas va posar en relleu el paper que està assumint CDC en el procés: “Cap partit polític català havia anat tan lluny en la defensa de Catalunya”. I va emplaçar la resta de formacions a triar si, en el camí cap a l’estat propi, volen ser “part del problema o de la solució”. Josep Rull, coordinador general de CDC, va fer pinya amb Mas, que afronta una setmana d’alt voltatge en què es decidirà la sort del 9-N.

Més continguts de

El + vist

El + comentat