Mas estableix un nou equilibri amb Rull al partit

BarcelonaArtur Mas, en els convulsos dies posteriors a l’amarga victòria de les eleccions del 2012 -CiU va passar de 62 a 50 diputats tot i l’aposta inequívocament sobiranista-, va descartar que Josep Rull, secretari d’organització de Convergència, fos conseller al seu Govern. Ja a principis de l’hivern de fa un parell d’anys l’entorn nacionalista observava com un fet inevitable que Oriol Pujol, aleshores secretari general de CDC, podria veure’s esquitxat pel cas de les ITV. Mas va pensar, en aquell moment, que Rull s’hauria d’encarregar de substituir Pujol al capdavant del partit si en algun moment s’imputava el fill més polític de l’expresident de la Generalitat. La imputació es va consumar el març del 2013, però Rull no va assumir en solitari les regnes: ho va fer juntament amb Lluís Corominas, ben vist pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, un dirigent clau a l'entorn de Mas.

La renúncia definitiva de Pujol ha obert la porta a Rull per dirigir la maquinària de CDC. Ho farà com a coordinador general i en el marc d'una direcció col·legiada després d'haver aconseguit deixar enrere els recels de la vella guàrdia del partit, dels afins a Oriol Pujol i de sectors del govern, que haurien preferit a Corominas primer i a Turull després i així ho haurien traslladat a Mas en aquests dies de deliberació. Finalment Mas ha optat per transmetre el missatge d'un relleu estable i amb dedicació exclusiva al partit.

El secretari d’organització de Convergència assumeix per delegació totes les funcions del secretari general i part de les d'Artur Mas al partit. La secretaria general queda formalment vacant per estalviar-se el congrés extraordinari. La tria de Mas fa també un equilibri. Francesc Homs segueix sent l'home fort al govern i l'encarregat de coordinar el procés cap a l'estat propi, però amb Rull com a puntal i cara visible s'enforteix el perfil del partit –era la idea quan es va situar Pujol a la secretaria general el març de 2012–. D'altra banda, es dóna tot el control del grup parlamentari a Jordi Turull. Corominas manté les seves funcions i hi suma la coordinació de les municipals (una feina que ja havia fet) i serveix a Mas per enviar un missatge a Unió: si unilateralment Unió fa canvis a la cúpula de CiU també ho pot fer CDC, que enretira Trias i situa Corominas a la secretaria general adjunta. És també una forma de premiar la fidelitat de Corominas.

Al comitè de direcció, que liderarà Rull però sense tenir-ne un control absolut, hi haurà també Mercè Conesa. Amiga personal del nou coordinador general, l'alcaldessa de Sant Cugat és una cara nova que els nacionalistes volen potenciar i havia estat afí a Lluís Recoder, un dels suports històrics de Rull i que va ser alcalde de la població.

Què significa la tria de Rull per dirigir el partit? “Té més implicacions que escollir Turull, perquè no falta qui li augura una carrera prometedora fins i tot com a successor de Mas”, assenyalen fonts de la direcció. La figura de l’actual coordinador general, forjat a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), és “molt estimada per la militància”, segons expliquen fonts coneixedores de la vida interna del partit, i forma part del sector més socialdemòcrata de la formació. Té un discurs capaç de connectar amb una àmplia majoria del sobiranisme però també és, segurament, el dirigent del partit que té una relació més difícil amb el líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida. Rull és, per molts, el dirigent del partit que més s'assembla a la CDC fundacional. “Si hi ha d’haver un moment en què assumeixi per fi responsabilitats de lideratge, ha de ser ara”, apuntaven des de la direcció de Convergència, que ha observat canvis notables i un enfortiment a l’espera d’una tardor moguda. El nou coordinador general s'haurà de guanyar ara respecte intern en un context difícil per CDC i per CiU.

La figura de Rull surt reforçada del procés de relleu d'Oriol Pujol, una de les ànimes de l'anomenat pinyol que fa més d'una dècada va fer costat a Mas per agafar el testimoni de Jordi Pujol i va fer el trànsit per l'oposició entre 2003 i 2010. Oriol Pujol ja està enretirat, a l'igual que David Madí. Les altres cares del pinyol (Homs, Germà Gordó i Joaquim Forn) fa temps que no actuen de forma concertada.