Mas s'imposa exemplaritat per contrarestar el cas Palau

Compareix avui al Parlament per les acusacions a CDC

Davant els constants escàndols de corrupció que esquitxen la política i fan trontollar la credibilitat de l'actual sistema democràtic, institucions i partits estan obligats més que mai a ser exemplars. Aquest serà, segons fonts de la Generalitat, un dels missatges que voldrà transmetre avui Artur Mas en la seva compareixença al Parlament -no davant el ple, sinó en el marc més reduït de la comissió d'afers institucionals- per respondre a les acusacions de finançament irregular contra CDC pel cas Palau.

Mas ha reiterat que l'únic que el jutge té sobre la taula són "indicis" i, per tant, segueix creient-se la versió dels tresorers de CDC, que li neguen cap pràctica fraudulenta. Fa dues setmanes, però, va assegurar que si els indicis acaben esdevenint proves ell serà "el primer a actuar" per fer net al seu partit. Per evitar que les sospites pel cas Palau afectin el Govern, Mas posarà en relleu els esforços per combatre el frau. Al febrer, el president de la Generalitat va convocar una cimera anticorrupció. D'allà en va sortir un document amb 51 mesures per la transparència i aquest dilluns, a 48 hores de comparèixer al Parlament, va presentar-ne un dels fruits: un portal web amb informació interna sobre l'administració catalana, com ara els sous dels alts càrrecs o les contractacions públiques.

L'oposició esmola els ganivets

A la comissió d'aquest matí, Mas es trobarà una oposició decidida a fer-lo pagar políticament pel cas Palau. Tot i que serà Enric Millo l'encarregat de collar-lo per part del PP, ahir Alícia Sánchez-Camacho ja va emplaçar-lo sense embuts a "tornar tots els diners que han robat als catalans". El socialista Maurici Lucena va demanar-li una reacció "a l'altura del seu càrrec", mentre que, per part d'ICV-EUiA, Joan Herrera va instar Mas a assenyalar "qui és el responsable" del desfalc. Preveient el to de les intervencions d'avui, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va fer una crida a evitar el "pim-pam-pum polític".

El principal argument que podrà esgrimir l'oposició contra Mas és la interlocutòria que va emetre a mitjans d'aquest mes el jutge que instrueix el cas Palau. Segons el magistrat Josep Maria Pijuan, CDC s'hauria embutxacat suposadament 5,1 milions d'euros en comissions il·legals pagades per la constructora Ferrovial -a través del Palau de la Música- a canvi d'adjudicacions de grans obres públiques, com la construcció de la Ciutat de la Justícia, la línia 9 del metro o el revestiment d'un canal d'irrigació de l'Ebre.

El jutge sospita que dos dels protagonistes d'aquesta trama són els exresponsables de finances de CDC Carles Torrent -mort l'any 2005- i Daniel Osàcar, que va succeir-lo en el càrrec. Tant Osàcar com l'exdiputat de CiU Jaume Camps -presumptament també implicat en les gestions per al cobrament de comissions- estan imputats en el cas.

De quina manera arribaven els diners de Ferrovial a les arques de CDC? El jutge identifica tres vies. La primera: pagaments en efectiu de diners als extresorers de CDC. La segona consistiria en l'emissió de factures falses per treballs inexistents, dirigides al Palau de la Música, per part d'empreses que en realitat eren proveïdores de serveis del partit. En tercer lloc, la Fundació Trias Fargas, afí a CDC, va signar convenis de "col·laboració cultural" amb l'Orfeó Català per uns 630.000 euros en total, que la fundació -rebatejada com a CatDem- va prometre retornar.

El jutge va imposar a Convergència una fiança de 3,2 milions com a responsable civil a títol lucratiu, uns diners que el partit va avalar amb la seva seu al carrer Còrsega. Les ombres de sospita tenen amoïnada la direcció nacionalista, que espera que s'obri aviat el judici oral per poder esvair dubtes.

Més continguts de