DRET A DECIDIR

El pla de Mas: unitat, partits en hibernació i independència

Ultima per dimarts una crida a pactar un format electoral que trenqui motlles

Fa exactament set anys i tres dies, Artur Mas proclamava davant les 2.000 persones aplegades al Palau de Congressos de Catalunya que l’ingredient essencial de la “refundació del catalanisme” que pretenia abanderar seria el dret a decidir. El record d’aquell discurs -primer punt d’inflexió en la seva estratègia sobiranista- planarà dimarts sobre l’Auditori del Fòrum mentre pronunciï la conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.

Quin missatge hi transmetrà? El president de la Generalitat fa dies que es reuneix amb càrrecs del partit i del Govern per copsar opinions sobre els pròxims passos del procés. El rumb concret que proposarà el 25 de novembre l’està ultimant ell aquest cap de setmana, però ja n’ha transmès algunes claus al seu entorn. Si set anys enrere el pas endavant consistia a situar el dret a decidir al centre de l’agenda del seu partit, ara, segons les diverses fonts consultades, el salt qualitatiu serà explicitar la independència com a horitzó, sense recórrer a eufemismes que difuminin el concepte.

Res a fer amb un estat hostil

En les reunions que Mas ha mantingut amb quadres convergents en les dues últimes setmanes ha esbossat alguns dels arguments que vol desplegar. Després d’haver-ho intentat tot per pactar una consulta amb l’estat espanyol, el resultat de posar urnes el 9-N ha sigut una querella: l’enèsima constatació que de Madrid no arribarà cap oferta de tercera via. Mas posarà en relleu que Catalunya està ara en un moment transcendent, que ha arribat l’hora de passar a la següent fase del procés i que ell està disposat a avançar eleccions si han de servir per mesurar els suports a la independència.

Però les eleccions només les convocarà si els partits sobiranistes les transformen en una mena de plebiscit. Abans del 9-N, Mas era estricte a l’hora d’establir-ne les condicions: llista unitària -almenys amb suport de CDC i ERC-, un únic punt al programa -estat independent- i eleccions el primer trimestre del 2015. Enfortit després de l’èxit del 9-N, ha deixat de ser tan taxatiu, però les converses per definir el format de les plebiscitàries seran intenses.

Mas ha transmès als seus que en els pròxims temps accentuarà el seu rol presidencial i hauran de ser els partits els que negociïn. El seu desideràtum passa per configurar una candidatura transversal, amb ell al capdavant, en què s’aparquin les sigles tradicionals i es cedeixi protagonisme a noms de prestigi de la societat civil. Està convençut que seria una fórmula guanyadora. Però Junqueras no pensa el mateix, sinó que vol llistes separades amb punts programàtics compartits i un paraigua comú al nom de les candidatures. Una aliança amb Mas, interpreten els republicans, provocaria una fuga de vots de protesta cap a opcions antisistema emergents com la CUP o Podem.

A les files nacionalistes es neguen a creure que per separat se sumi més i destaquen que el que està sobre la taula “no és una coalició electoral en termes clàssics”, sinó una llista despartiditzada, que implicaria que els partits passessin a “hibernar” el temps que calgués fins a culminar el procés. “La unitat seria el revulsiu per guanyar les eleccions, tindria un efecte multiplicador”, exposen fonts convergents. Per a Mas, amb un partit en les hores més baixes des de la confessió de Jordi Pujol, seria la millor solució per mantenir-se al timó del procés. Però, per a ERC, amb unes perspectives de creixement històriques, aquesta fórmula representaria un sacrifici. Per això, Mas demanarà generositat per entendre que aquest cop cal revolucionar els esquemes electorals tradicionals.

Tot i la pressió als republicans per confluir en una mateixa llista, algunes veus a l’entorn del president no descarten altres escenaris, com ara una candidatura també liderada per Mas acompanyat de personalitats civils però sense anar de bracet amb ERC. Ara se sent reforçat arran del 9-N i la querella contra ell. Ahir Junqueras garantia que farà “el que calgui” per defensar-lo i l’expresident José Montilla fins i tot s’oferia com a testimoni de la defensa. Hi ha un tercer escenari, analitzat als despatxos nacionalistes, que consistiria a proposar un govern d’unitat per preparar les plebiscitàries i forjar una suma electoral.

El dilema del calendari

Quan es podrien celebrar les eleccions? Alts dirigents del Govern i del partit, segons les fonts nacionalistes consultades, s’han pronunciat internament en les últimes setmanes a favor dels primers tres mesos del 2015. Però no és un posicionament unànime. Mas va demanar opinió al món local convergent, i els alcaldes no van poder acordar un criteri unívoc. Persones de confiança de Mas li suggereixen fer coincidir les plebiscitàries amb les municipals del 24 de maig si hi ha acord per presentar llistes unitàries. Altres veus proposen esperar, bàsicament per un motiu: els 1,8 milions de paperetes del sí-sí el 9-N són molts vots, però no garanteixen una majoria clara en una consulta definitiva.

Mas, com va avançar l’ARA dimecres, ha fet una crida interna per sortir a convèncer els votants del sí-no i eixamplar la majoria independentista. És un factor que pot condicionar el calendari: no vol precipitar-se convocant sense saber si aquesta majoria és prou sòlida -i, a ulls seus, les llistes separades no hi ajudarien-, però alhora és conscient que deixar passar un temps excessiu podria acabar desinflant la mobilització sobiranista. I acostar les plebiscitàries a la data de les generals de finals de l’any que ve, en què Podem amenaça de fer miques l’actual sistema de partits, podria alterar el focus de debat i atomitzar encara més el mapa polític català. La incògnita del calendari s’anirà esvaint segons com evolucionin les negociacions entre les forces sobiranistes fins a final d’any.

Més continguts de

El + vist

El + comentat