El PP s’apunta a la tesi de la confrontació

MadridEl PP intenta guanyar les eleccions europees del dia 25 transitant pel carril de l’economia. De tant en tant, però, se’n desvia per enviar una mica més a la dreta -lluny de la centralitat- els seus competidors més modestos: UPyD, Vox i Ciutadans. El pretext perfecte per fer-ho és el debat que viu Catalunya sobre el seu futur polític. Aferrant-se a alguns incidents esporàdics de les últimes setmanes, com l’atac a una seu popular a Barcelona, els conservadors han decidit alimentar la teoria d’una confrontació que suposadament crea el sobiranisme. Una operació pensada en clau electoral però amb riscos polítics a mitjà i llarg termini.

La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va ser ahir l’encarregada de traçar l’argumentari, que estableix unes línies de separació molt poroses entre els que defensen el dret a decidir i la independència per vies pacífiques i democràtiques, i els vàndals que agredeixen una persona, causen desperfectes en un edifici o cremen una bandera. La percepció és que tot plegat neix d’una boira espessa que ho impregna tot. No hi ha gaire diferències amb la tesi defensada per la direcció del PSC després del cop que una dona va clavar al seu primer secretari, Pere Navarro. En aquella ocasió, els socialistes van denunciar l’existència d’un suposat caldo de cultiu -exemplificat amb la falta de diàleg entre Artur Mas i Mariano Rajoy- que tensa la societat i propicia que, al final, algú s’acabi saltant les línies vermelles de la convivència. Aquests punts de contacte entre populars i socialistes, dies abans de començar la campanya, impliquen que als ciutadans de la resta de l’Estat els arribi una única imatge de la realitat catalana. La distància entre Barcelona i Madrid s’eixampla cada dia que passa. Els imaginaris col·lectius s’allunyen. Un risc, curiosament, per als que aposten perquè Catalunya continuï formant part d’Espanya, com fins ara o a través d’una reforma constitucional federalitzant.

“Pensament únic”

En el discurs que va pronunciar De Cospedal en un acte de la formació a Guadalajara, a Castella-la Manxa, la comunitat que ella presideix, va dir: “Això de creure’s el millor i atacar els altres, fins i tot amb agressions físiques, és ser un feixista”. Ho va vincular als “radicals” que pretesament volen imposar a la societat un “pensament únic” a Catalunya. Contra aquest escenari, va destacar la feina que fan els populars catalans i va avisar que el partit del president espanyol, Mariano Rajoy, no permetrà que el camí independentista assoleixi els seus objectius. Va garantir que ningú serà privat dels “drets” que té com a ciutadà “espanyol i europeu”. Per aconseguir-ho, però, la dreta espanyola reclama el vot útil per garantir una “Espanya unida”, el pas previ per tenir pes real en una “Europa forta”. Aquest serà, a partir d’ara, el gran argument dels populars per provar de tapar la fuga de vots cap a les noves formacions espanyolistes. Rajoy sap que l’altre flanc de l’electorat, el que bascula entre ells i el PSOE, el té segellat pel que fa a la qüestió nacional. Al debat del 8 d’abril al Congrés es va confirmar que, si bé amb diagnòstics i remeis molt diferents, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, serà lleial en el blindatge de la sobirania territorial espanyola. Per això, la gran batalla per ser la primera força en aquests comicis es produeix en el camp econòmic, que és on hi ha discrepàncies.

Si bé els socialistes han deixat molt clara la seva posició sobre el procés català, en aquests quinze dies per demanar el vot que comencen dijous a mitjanit intentaran passar-hi tant de puntetes com puguin. La seva prioritat serà demostrar que, en una Europa governada pel centreesquerra, no caldria fer retallades socials tan dràstiques com les que ha posat en marxa el govern socialista francès. Provant de limitar el debat al terreny econòmic, ahir el número 2 de la candidatura, l’exministre Ramón Jáuregui -home de la màxima confiança de Rubalcaba-, va admetre que “tensar” la campanya és “sempre bo perquè anima el debat i la participació”. Hi ha ressonàncies d’aquesta escena en les eleccions espanyoles del 2008, en què un micròfon obert va jugar una mala passada a José Luis Rodríguez Zapatero i es va saber que la “tensió” interessava a l’estratègia electoral de la formació. És probable que ara passi el mateix. Amb unes perspectives d’abstenció altíssimes -només matisades per l’efervescència política catalana- i un model econòmic, el socialdemòcrata, criticat a dreta i esquerra, el principal partit de l’oposició necessita estimular la participació i erigir-se en l’única alternativa real al centredreta. Per evitar-ho, el PP no es cansa de repetir que la situació actual és fruit de “l’herència” rebuda dels governs d’esquerres i que els senyals de recuperació són obra de la gestió del PP. Era previsible que les dades macroeconòmiques que ahir va fer públiques Brussel·les servissin a uns i altres per treure pit. Mentre la Moncloa presumeix d’un ritme de creixement superior a la mitjana comunitària, l’oposició li retreu que això no arriba al ciutadà.

Servir-se de Catalunya fora

L’equip de campanya del PP, amb un ull en l’economia i l’altre en el debat territorial i a la seva dreta, va servir-se de Catalunya per mobilitzar l’electorat en altres territoris de l’Estat. Lluny de la duresa de la campanya contra l’Estatut català, el candidat conservador, Miguel Arias Cañete, va viatjar a les Canàries, on va alertar els votants regionalistes de Coalició Canària de què suposa fer confiança a aquest partit, que es presenta a l’Eurocambra amb CiU i el PNB. Els va dir que el representant canari difícilment obtindrà un escó i que els seus interessos els hauran de defensar els “separatistes” catalans. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va ser a a Andalusia, on es va reunir amb el nou líder del partit en aquesta comunitat, Juan Manuel Moreno. Allà va elogiar l’aportació andalusa a la construcció de Catalunya i els va demanar ajuda per fer front al “greu desafiament” sobiranista, que “divideix i enfronta” famílies i amics. Un discurs en sintonia amb el de Cospedal.

¿Tindrà ressò a les urnes la tesi de la confrontació? Se sabrà la nit del 25. Mentrestant, serveix al PP per tensar i al bipartidisme per apel·lar a vot útil. El risc és que a una part molt important de l’Estat ja només els arriba una única lectura hegemònica del que passa a Catalunya.