Aquí em teniu, amb caçadora texana descolorida i faldilla per sobre dels pantalons (cap risc de ser confosa amb una militant), a la recerca d'un gir catalanista que m'intriga molt. Si jo fos votant del PP i el partit es catalanitzés gaire, pensaria que m'han estafat. És com si volgués un Barceló i em donessin un Mondrian, o viceversa: home, no és el mateix.
Jorge Fernández Díaz afirma que el PP ocupa "la centralitat en la política catalana". La ministra Mato assegura que el PP és "l'única garantia de progrés i de futur per als catalans". I Jordi Cornet diu sense ironia que "la veritat" és que Catalunya malgasta i Espanya ens salva pagant-nos les nòmines. O sigui, que ens deixem d'espolis fiscals i donem les gràcies a l'Estat que ens administra paternalment la setmanada.
Quan començo a sospitar que el gir catalanista és una llegenda urbana, sento un "visca España , viva Catalunya". El gir deu consistir a dir "visca", i a practicar aquest bilingüisme de patchwork .
Es comenta que l'Alícia és al PP el que Guardiola és al Barça. I ella encantada: "Tenim la nostra Masia". Segons el líder de la pedrera, massa joves veuen la universitat com "una macrofesta del cànnabis". Recordo a la presidenta que el Pep en quatre anys s'ha desgastat. "Ell s'ha buidat, jo encara estic plena!", replica. Ja al carrer, uns coneguts em diuen que m'han vist per la tele al costat de la Sánchez-Camacho. No és el que sembla, ho puc explicar.
