D'ençà que el CEO ho pregunta, sabem que una majoria de catalans creuen que la independència milloraria les seves condicions de vida. I no és casual: tot i que l'enorme dèficit fiscal i la crisi hi ajuden, el discurs pacient de l'independentisme ha quallat en sectors diversos. Per això, el discurs de la por de la vicepresidenta espanyola ho té més difícil: porta un retard d'anys. Mentre Espanya ignorava l'independentisme, l'independentisme ha guanyat terreny. Però això no és garantia de res, perquè les coses podrien canviar. Una estratègia de la por, consistent i ben travada, amb tota l'artilleria mediàtica espanyola, podria fer forat en sectors importants de la població catalana. No és temps de cofoisme, sinó de treballar per reduir les incerteses associades a un projecte polític que, per definició, incorpora un component de risc evident.
